GRANOLLERS TAMBÉ HA DE DIR PROU!

Ha arribat l'hora que la bona gent de Granollers i de tot el Vallès Oriental, ens mobilitzem una altra vegada, per defensar els nostres drets com usuaris dels serveis públics; però també com a ciutadans d'un país, que des de fa molts anys ha patit un espoli fiscal que ens ha perjudicat a tots i no només pel que fa a les inversions en infraestructures sinó en d'altres aspectes de la nostra vida: l'educació, la sanitat, les polítiques d'ocupació entre d'altres.
El nostre país està patint una constant fallida en les infraestructures que depenen de l'Estat Espanyol. Hem tingut un clar exemple d'aquestes fallides els darrers mesos: apagada elèctrica de l'estiu a Barcelona, col·lapse de les nostres autopistes, caos continu al servei de rodalies i un aeroport que se’l condemna a ser de segona, perquè es vol mantenir la supremacia del de Madrid.
Totes aquestes problemàtiques, però, afecten al futur del nostre país i al benestar de tots els ciutadans que hi vivim. És per això que ha arribat l'hora, que tots els catalans puguem definir i decidir quin model d'infraestructures necessitem, un model que s'ha de decidir des de la proximitat de les nostres institucions i de les necessitats reals dels nostres ciutadans.
Un model que no el pot definir, un govern central encapçalat per un ministra queutilitza el nostre país i les nostres problemàtiques, per fer campanya electoral a favor de la seva reelecció, com a diputada per Màlaga. Una cap de llista que els meus amics votants de l'esquerra andalusa no es mereixen. No es mereixen pel menyspreu absolut que ha mostrat per tots els ciutadans de Catalunya i que no és digne de una persona que es presenta com una andalusa d'esquerres. Un clar exemple d'aquest menyspreu cap als ciutadans de Catalunya ha estat la seva absència en gran part del debat de reprovació per la seva tasca com a Ministre, en el Ple del Congrés i amb la seva actitud envers als nostres ciutadans i les institucions del nostre país.

Catalunya ha arribat a un carreró sense sortida provocat, per el dèficit inversor, un sistema de finançament injust i un espoli fiscal continu. Ha arribar el moment de capgirar aquesta situació. Els ciutadans de Catalunya, votem al partit que votem, necessitem un sistema de finançament just, demanem que es donin a conèixer les balances fiscals, per trencar el mite de la insolidaritat catalana i exigim que es compleixin els compromisos inversors del govern de l'Estat Espanyol
Aquestes inversions han de servir per millorar la xarxa viària del nostre país. Per desenvolupar unes infraestructures aeroportuàries de primera; gestionades des de Catalunya ja que són una peça clau per el desenvolupament de la nostra economia i del nostre país a nivell internacional. Un servei de transport públic i de mercaderies de qualitat i propers a les necessitats de les persones. Tenint en compte les problemàtiques de la nostra comarca com son el desdoblament de la línia del nord, i l’execució del ferrocarril orbital o el necessari increment de freqüència a la línia de França.Es per aconseguir tot això, que es fa necessari el treball conjunt de tots els catalans, perquè Catalunya ha estat forta quant a treballat unida. Es per tot això que des d’ Esquerra us volem animar a tots a participar a la manifestació, del proper dissabte 1 de desembre a les 17 hores, a Barcelona.

Ni un pas enrera

La veritat és que, a vegades, hom té la sensació que l’estat del benestar fa un pas endavant i trenta enrere. No comparteixo de cap manera que es pugui ajornar la jubilació fins als 70 anys, tot i que sigui voluntari. Moltes vegades, quan s’obren melons com aquest, no se sap quin gust tindran. Tot i que la proposta té aspectes positius, crec sincerament que és un pas enrere que ens portarà problemes i que un govern d’esquerres no pot aprovar. La Seguretat Social és la pedra angular de l’estat del benestar, i actualment la seva situació és molt bona, gràcies a l’esforç de tots els ciutadans. L’estat del benestar no pot retrocedir ni un centímetre, sobretot al nostre país que encara no arribem a les mitjanes de molt països de la Unió del quinze, ni pel que fa a l’educació ni a la sanitat ni a la quantitat que cobren molts pensionistes, i encara menys allargar l’edat de jubilació. Aquestes mesures sempre perjudiquen els més dèbils i beneficien els més rics. Pot sonar a tòpic, espero que el temps no em doni la raó.

LEONES POR CORDEROS

Sorpresa; aquesta ha estat la sensació que hem tingut jo i la Lucia quant s’ha acabat la pel·lícula dirigida per Robert Redford. Sorpresa, perquè et passa el tems ràpid i això últimament al cinema és molt complicat. Sorpresa també per la critica que es fa del model social, no només per la critica fàcil, que es fa dels Estats Units, i que a tots ens agrada. Sinó perquè es fa una critica al model de societat en la qual vivim tots, no només la societat americana. Una de les grandeses d'Estats Units, es que segurament una pel·lícula així només es pot fer allà. Us aconsello que aneu al cinema i passeu una bona estona reflexionant.

UNES ORDENANCES SENSE AFANY RECAPTATORI

En el ple d’aquest mes d’octubre es van aprovar les ordenances fiscals per a l’any 2008. Les ordenances fiscals són aquelles normes que marquen el que tots els ciutadans hem de pagar pels serveis que estableix l’Ajuntament pel manteniment de la ciutat, ja sigui la neteja dels carrers, la seguretat ciutadana, els serveis socials, les activitats culturals... De fet, els impostos que un ajuntament cobra són quelcom més que un rebut per cobrir els serveis. Reflecteixen la manera d’entendre el manteniment i la cura de la ciutat. Parlen de la concepció que l’Ajuntament té de les necessitats quotidianes dels ciutadans i ens expliquen els criteris que s’apliquen per tractar la diversitat de persones i de situacions que es donen a qualsevol societat. Conscients que les Ordenances Fiscals són tot això, ERC va fer a l’equip de govern una proposta que respon a una manera diferent d’entendre la pressió fiscal i la seva relació amb la ciutadania.
Des d'Esquerra creiem que l’Administració ha d’estar més a prop de les veritables necessitats i demandes dels ciutadans de Granollers, i ha d’apropar-los el coneixement d’aquestes ordenances i el seu funcionament. Per això hem demanat que l’Ajuntament faci la màxima difusió del que són i de la possibilitat de gaudir de beneficis (rebaixes d’aquests impostos i taxes); per això vàrem demanar la tramesa d’un díptic informatiu a totes les llars; la informació destacada dels diferents beneficis fiscals en cada edició del butlletí municipal, publicitat als mitjans de comunicació i a la web de l’Ajuntament. Són mesures lògiques, però l’equip de govern ha refusat posar-les en pràctica. Són mesures del tot necessàries si tenim en compte les poques bonificacions fiscals que fins ara ha donat el nostre Ajuntament als ciutadans. Us posaré dos exemples. L’any 2006, per instal·lació de sistemes d’energia solar a habitatges ja construïts, l’Ajuntament va concedir zero euros. Pel que fa a les bonificacions de l’impost de béns immobles (IBI) a les famílies nombroses, la quantitat atorgada va ser de 176,62€; només deu famílies varen obtenir aquesta bonificació. Aquestes dades ens deixen veure el gran desconeixement que tenen els granollerins de les bonificacions i la poca voluntat de l’Administració de donar-les a conèixer.
Esquerra també ha plantejat al govern la implantació de noves bonificacions. Pel que fa a l’IBI dels habitatges de protecció oficial, una ajuda directa per a l’emancipació dels joves de la nostra ciutat. Quant a l’ IAE, no ens sembla que hagi de ser només útil per a recaptar diners; per això plantegem que les empreses que realitzin contractació fixa de treballadors obtinguin bonificacions en el seu IAE. Pel que fa a l’impost dels vehicles de tracció mecànica, proposem una rebaixa per aquells vehicles que emeten menys CO2 a l’atmosfera; perquè creiem fermament que la nostra ciutat ha de fer un pas endavant en la lluita contra la contaminació avançant-nos així a les futures normatives europees de lluita contra el canvi climàtic. Pel que fa referència a la taxa d’estacionament en zona blava, trobem desmesurat l’augment del 7,1%, deu cèntims per hora. Creiem que l’equip de govern no ha tingut en compte les problemàtiques que pot comportar aquest augment per al comerç de la nostra ciutat, un increment de l’IPC hagués estat més lògic.
Referent a la taxa d’escombraries trobem desmesurat l’augment del 4,5%, que es fa per eixugar l’augment dels costos d’eliminació d’aquestes deixalles als abocadors. Aquest augment no seria tan elevat si és canvies el model de recollida d’escombraries a la nostra ciutat. D’altra banda, trobem que la nova bonificació per la utilització de la deixalleria és una bonificació fantasma, ja que la seva concessió va lligada a tot un seguit de requisits molt difícils d’aconseguir per part dels ciutadans, i la rebaixa és mínima. Per això proposem que es bonifiqui, 10%, 20% o 30%, segons la utilització que es faci de la deixalleria. Des d’Esquerra trobem que les ordenances fiscals aprovades s’han dissenyat sobretot tenint en compte la recaptació. En línies generals, només incrementen els impostos que afecten la majoria de ciutadans, i les bonificacions són molt difícils d’obtenir. Per Esquerra les ordenances no tenen en compte l’actual situació econòmica per la qual passen moltes de les famílies de la nostra ciutat.
D’altra banda, ens sorprèn la nova línia d’actuació de la Regidoria d’Hisenda. Ens costa d’entendre que basés la seva primera intervenció en la crítica de les propostes de l’oposició, i deixés en un segon pla l’explicació de les propostes del govern. La majoria dels governs del món primer expliquen la seva posició i després opinen sobre la proposta presentada per l’oposició. Esperem que aquesta línia d’actuació no sigui la que marcarà l’acció de govern.
Per tot el que us hem explicat ens hem oposat a la seva aprovació. Podeu trobar la nostra proposta d’ordenances a la web: www.esquerra.cat/granollers.

Boadella

Gràcies al Sr. Boadella a partir d’ara podré fer algun cap de setmana més de turismes, i suposo que us preguntareu, per què? Perquè els Joglars no tornaran mai més a actuar al Principat. Això comporta que quan els vulgui veure hauré de visitar l’Estat espanyol, aquest magnífic país en el qual el Sr. Boadella diu que es pot viure en plena llibertat i expressar-se lliurement, que a Catalunya sembla que no es pot fer. Crec que molta gent quan va sentir les seves declaracions devia pensar que tornava a interpretar una obra de teatre -cosa que fa molts anys que no fa-, però lamentablement, no. El Sr. Albert Boadella té una visió d’aquest país que està allunyada de la realitat. Si us plau deixi d'interpretar el paper d’un mal personatge i toqui de peus a terra. L’únic nacionalisme excloent és l'espanyol, aquest país és plural i l’èxit que vostè ha tingut, encara que sigui en molt poca proporció, segurament es deu a aquesta pluralitat. Ja ens agradaria a molta gent que el nacionalisme català, al qual acusa d'excloent, tingués la força del nacionalisme espanyol. Per cert, molta gent que durant molts anys va riure-li les gràcies, segur que ara no ho faria. Però, la història té aquestes coses. M’agradaria deixar una cosa molt clara, els Joglars m’agraden molt.

30 anys de compromís

Ahir vaig anar a l’acte d’homenatge als companys que fa més de trenta anys que són afiliats a la UGT de Catalunya, al Vallès Occidental. I la veritat, són d’aquelles coses que et fan pensar. Et fan pensar si podràs estar a l’alçada del que representa ser membre de la UGT de Catalunya, amb tota la càrrega que això comporta, però no només la càrrega històrica, sinó també la història de totes les persones que en formen part i que en formaran part. Crec que serà molt difícil, però almenys ho intentarem. Per cert, ahir faltava una persona molt important, l’Ángel Jiménez, un referent per al sindicalisme català, que va creure que la gent jove del sindicat podíem fer moltes coses, un sindicalista d’aquells que donava gust d’escoltar, jo no l’oblidaré mai.

Els Veïns i la gent jove

Dissabte a la tarda nit vaig anar al concert de l’Avalot, la meva entitat juvenil preferida, i sincerament crec que la millor :). Per cert, un concert molt potent tot i les limitacions econòmiques que tota organització juvenil té. Va ser lamentable el tema de l’actitud dels veïns i de les administracions, que no sabem aguantar la pressió. El concert va haver de començar a les nou de la tarda i acabar a les dotze, a les deu trenta teníem un veí queixant-se pel soroll. Suposo que deu ser per això que havia d’acabar a les dotze: per la maleïda pressió dels veïns, però en cap cas es té en compte que la gent jove també són veïns i ciutadans. Una pressió semblant d’alguns ciutadans és la que comença a existir a Granollers, pel soroll que fa la festa major, espero que l’Administració competent sàpiga valorar què representa la festa major de Granollers i el potencial que té. O l’esbarjo a la nit es fa als nuclis urbans o la gent jove ha d’agafar el cotxe i marxar cap a aquests magnífics centres d’esbarjo als afores de les ciutats, amb totes les problemàtiques i conseqüències lamentables que això comporta. Suposo que no volem les ciutats buides.

Els creadors d’opinió

Les valoracions dels opinants són molt importants si es fan des de la proximitat i la vivència pròpia. Sóc un gran admirador de Richard Kapuscinski, un brillant periodista, d’aquells que per fer una crònica trepitjaven el terreny. Sembla que això no passa últimament gaire a Granollers.

L'oposició i la majoria absoluta

Perdoneu, fa molt dies que tinc el bloc abandonat... espero poder mantenir el ritme a partir d’ara.


El dimarts de la setmana passada vàrem tenir ple a l’Ajuntament. La veritat és que la Isabel està en plena forma. Però, anem per feina, crec que comencem a trobar la línia de la nostra oposició, segurament existeixen molts projectes de ciutat en què estarem d’acord amb el PSC; molts anys de governar de forma conjunta i un model de ciutat en alguns aspectes compartits, però també es nota que el PSC comença a aplicar la seva majoria absoluta. Creació de nous llocs de treball, moviments que molta gent a dins de l’Ajuntament no comprèn, o per exemple subvencions donades fora de termini i per sobre del que es dóna a d’altres entitats. Cada partit polític té les seves prioritats polítiques, això és indiscutible, i és el que ha volgut demostrar el nostre alcalde. ERC va posar en dubte aquestes subvencions. La resposta del govern va ser que el tràmit havia començat amb ERC al govern i que molta gent de Granollers formava part d’aquesta entitat. Pel que fa al tràmit, això és veritat; però ERC es va negar a donar aquesta subvenció, si més no d’una quantitat tan gran; la segona qüestió és més discutible, us imagineu l’Ajuntament de Granollers donant una subvenció al Barça perquè molta gent de la ciutat n’és sòcia? El problema no és aquest, sinó el model de política cultural que volem aplicar a la nostra ciutat. Us asseguro que seguirem atents.

Una bona cole

Aquest diumenge, tenies problemes per decidir quin diari comprar. La veritat és que jo el problema el tinc sempre, perquè amb els que comparteixo línia editorial en un moment els tinc enllestits, i els altres... t’has de posar un filtre per a llegir-los. Però, el problema de la decisió de compra no era aquest sinó les dues magnífiques col·leccions que La Vanguardia i l’Avui treien a la venda, un recopilatori d’en Lluís Llach i la col·lecció de la Nova Cançó. Voldria felicitar aquest dos diaris per la qualitat d’ambdues. Aquestes petites coses moltes vegades et fan sentir que el nostre país encara continua existint, tot i que molts treballin perquè no sigui així. El problema serà el cap de setmana vinent, quan s’hagi de pagar el preu real...

Les esquerres s’obliden de les esquerres

La veritat, t’ho pots esperar tot d’una ministra com la Sra. Álvarez. Però, tot té un límit, aquesta setmana es reuneix amb uns denominats representants de la societat civil catalana i s’oblida per exemple dels sindicats. És possible que la Sra. Álvarez s’hagi reunit amb gent que no fan servir el tren per anar a treballar i, per tant, no pateixen la incompetència d’aquesta senyora. El problema és que, segons tots els mitjans de comunicació, els representats de la denominada societat civil varen marxar molt contents de la “villa y corte de Madrid”. Malauradament, es torna a repetir la imatge històrica de sempre, l’empresariat català –que, per cert, m’agradaria qüestionar a quin empresariat representen; les quatre promeses; un bon dinar, i tots tan contents. Quin país que tenim! Si us plau una mica de seriositat. Per cert, senyora ministra, aquest estiu un diputat del meu partit la va acusar d'actuar com un “señorito andaluz”, i tots els que tenim alguna arrel al sud de l’Estat vàrem compartir la seva enrabiada, tots sabem què han representat els “señoritos andaluces” quant a repressió envers la gent de la seva terra. Però, hauria de ser conscient que amb la trobada d’aquesta setmana, vostè s’ha reunit amb els “señoritos”, i s’ha oblidat dels treballadors.

Models de ciutat

Aquest estiu he tornat a pujar a Astúries, la veritat és que aquest Principat cada vegada m’agrada més, suposo que en gran part deu ser per la companyia -és la millor amb qui hi podria anar-, o potser la gent amb qui comparteixo aquest moment d’esbarjo.
La veritat, però, és que aquest segon estiu m’ha servit per a conèixer molt millor Gijón. Però, entrem en matèria, per a conèixer una ciutat el punt bàsic és tenir un bon guia i jo, aquest estiu, he comptat amb un guia excel·lent. Gijón és una ciutat que no admet cap comparació amb Granollers, ja no només per la seva grandària (277.887 habitants) o que el seu terme municipal és molt més gran que el de Granollers, entre moltes d’altres coses. Una de les coses que tenim en comú és que aquesta ciutat també ha pensat un centre comercial per a vianants com Granollers. La ciutat està tenint un creixement de població molt gran, però aquest creixement de població es fa acompanyat d'equipaments. Avui m’agradaria parlar dels equipaments esportius, que això potser sí que mereix una comparació. Actualment, compta amb tot un seguit d'instal·lacions esportives –que, la veritat, a mi em fan molta enveja-; n’enumeraré unes quantes: sis instal·lacions amb piscines -algunes amb més d'una piscina-, nous pavellons, dos centres d’esquaix, tres centre per practicar pàdel, dos de tennis, tres circuits de fúting. Entre d’altres que potser no admeten cap comparació amb Granollers com poden ser un hipòdrom municipal i dos camps de golf també municipals. Per cert, el que està fent Gijón és construir instal·lacions esportives compactes amb diferents serveis. Un model que sembla que a la nostra ciutat no està gaire de moda. Les comparacions són odioses, però potser ha arribat el moment que la nostra ciutat comenci a tenir instal·lacions esportives a tots els barris, i no em refereixo als camps de futbol, sinó que per anar a la piscina no s’hagi de fer el trajecte d'una punta a l’altra de la ciutat, ni per jugar a tennis... us imagineu poder anar a la piscina al barri de l’Hostal? o poder jugar a pàdel en una pista municipal i a preus populars? o que la nostra ciutat tornés a tenir pistes d’esquaix?

Mala sort, imprudència política o ens prenen el número

Així es podria titular la història de les últimes visites del president del Govern espanyol i dels seus ministres al nostre país, entre d’altres qualificatius. Per què mala sort? Potser perquè cada vegada que realitzen una visita, al cap d’unes quantes hores el caos es multiplica. Visita del president del Govern de l’Estat espanyol per prometre menys del que diu l’Estatut, reacció dissabte: una cua de setanta quilòmetres a l’A-7, una autopista que ja fa no sé quants anys que sentim que ha de passar de dos a tres carril, i és dels eixos viaris que ens uneix amb Europa. Sort que per anar a Vilanova dissabte vaig agafar els túnels del Garraf, per cert, caríssims. I el mateix cap de setmana, un altre petit caos a l'aeroport del Prat, tots dos sota la magnifica titularitat de l’Estat espanyol. Un aeroport que, segons diu la ministra, funciona com els millors del món. Suposo que ella sempre deu agafar l'avió des de Barajas. I m'oblidava d'un altre petit problema, el tema de la gent tancada en un tren unes quantes hores, sort que aquest estiu no fa gaire calor. Però seguim amb la mala sort que el Govern de Zapatero té al nostre país. Dimarts, visita relampago de la Sra. Magdalena Álvarez, primer al Prat i després a Sants, plou una mica fort -una cosa habitual en aquest magnífic clima mediterrani, sobretot a l’agost- i els trens es tornen a parar, espero que l’aeroport avui funcioni correctament. La primera conclusió i la veritat no gaire científica és que aquest "polítics" de terra endins cada vegada que ens visitin ens porten mala sort, per tant, siusplau, que no vinguin més a les colònies i dediquin les seves hores a solucionar els problemes de la gent.

Perquè imprudència? És característica dels polítics la visita ràpida a les zones catastròfiques. Això que tindria que estar escrit al manual del bon polític es transforma en una imprudència quan es visita la zona i no serveix per a res. Com segueixin així alguns dels ministres i el president del Govern ja es podrien quedar a viure a la Casa dels Canonges tal i com estan les infraestructures d’aquest país; igualment també hauria d’estar escrit que venir per no solucionar res i tractar-nos de beneits, millor que no vinguin, perquè aquesta imprudència potser els ciutadans la tornaran - clar que un dels problemes que tenim es sortir de les brases per anar al foc.

Però, veritablement, jo crec que ens prenen el número; almenys, és la sensació que tinc cada vegada que agafo el tren, el cotxe, l’avió, pago el rebut de l’aigua, vaig al metge o comparo el sistema educatiu del nostre país amb altres regions d’Espanya. Ens han estat prenent el número els últims trenta anys i no han tingut cap voluntat de solucionar els nostres problemes. Suposo que els Governs de la Generalitat tampoc han estat excessivament hàbils, però la majoria de problemes que tenim actualment no depenen del Govern de fireta que tenim – i quan dic fireta en refereixo al poder polític- a la Plaça de Sant Jaume, perquè al final les coses importants es decideixen a la capital del Estado. Durant molts anys ens han fet creure que teníem estructures d'Estat i tot era mentida, però d’això en parlarem un altre dia.

P.D.: suposo que aquesta escalfada ve perquè en una setmana he perdut quatre hores de la meva vida al tren. Sort en vàrem tenir dels Jocs Olímpics.

La compra del bitllet

L’inici d’un viatge sempre es emocionant. La sensació del desconegut, de conèixer móns nous i de conèixer gent nova, es una de les barreges mes emocionants que existeixen almenys per a mi. Ja fa temps que pensava que tenia que entrar en aquest nou mon dels blogs, però suposo que l’últim any boig i perquè no reconeixeu la mandra, havia retardat la meva compra del bitllet, fa una setmana que vaig comprar un bitllet. Que espero que serveixi per conèixer nova gent i noves opinions i per donar a conèixer les meves, encara que suposo que la majoria de vegades siguin molt poc interessant. Per a mi aquest blog serà un viatge d’aquells que tots voldríem fer sense cap destinació immediata però il·limitat en el temps.