divendres, 18 de juny de 2010

Plantem cara a la reforma laboral

Avui el Govern de l’Estat aprovarà una reforma laboral que només servirà per augmentar la precarietat laboral al nostre país. Aquesta frase possiblement sona molt contundent, però malauradament és així. Una reforma que obre les portes al contracte únic amb l’abaratiment de l’acomiadament que es produeix amb la generalització del contracte de 33 dies d’indemnització per acomiadament improcedent i de 20 dies pel procedent, i d’aquest s’han de descomptar els 8 dies que pagarà Fogasa i no l’empresari. Una reforma que no servirà per a millorar la contractació dels joves, ja que per exemple el contracte de formació es podria utilitzar durant cinc anys i, en lloc dels quatre actuals i per tant, allargar els sous baixos i la precarietat en aquest col·lectiu. S’obre la porta a les empreses privades en l’àmbit de la mediació laboral i, per tant, els serveis públics d’ocupació només quedaran com a simples registres en un futur no molt llunyà, es fa un atac directe a la negociació col·lectiva i es permet que les empreses es puguin despenjar dels convenis d’una forma més ràpida en l’àmbit de la flexibilitat horària i dels salaris, amb la inseguretat que això provocarà en molts treballadors i que també perjudicarà en un futur no molt llunya a les empreses series. És una reforma que ens allunya d’Europa i ens apropa a països que no tenen res a veure amb el nostre model de societat, no és una reforma per sortir de la crisi, és una reforma que servirà perquè les relacions laborals de futur siguin molt més precàries i els empresaris puguin acomiadar d’una forma ràpida. En definitiva, és una reforma en gran mesura dictada per la patronal. No és una reforma d’un govern proper a la classe treballadora. Una reforma que segurament enduriran en el tràmit parlamentari CiU i PP, i en la qual sincerament esperem que cap partit de l’esquerra s’hi sumi. És per això que tots ens hem de mobilitzar per defensar el nostre model de cohesió social, perquè gran part de la classe política del nostre país s’ha posat del costat dels poderosos i ha oblidat a qui representa. Una resposta en forma de vaga general el proper 29 de setembre que coincidirà amb mobilitzacions a tot Europa, perquè tots els europeus ens hem de mobilitzar per a defensar el model europeu de cohesió i solidaritat entre els països i els ciutadans. No volem pagar la crisi econòmica, que la paguin els que l’han provocat. Es l’hora de plantar cara a la crisi.

dimecres, 10 de febrer de 2010

No son les pensions; es la crisi (presidente)


Diuen que la millor forma de treure el focus d’atenció sobre una veritable problemàtica és llançar una notícia bomba. Sembla que això és el que ha volgut fer el Govern central amb la proposta d’allargar l’edat de jubilació fins als 67 anys i la subsistència del nostre sistema de pensions. Enlloc es parla de la veritable problemàtica que té l’Estat espanyol, la incapacitat absoluta per a crear ocupació i frenar l’increment de l’atur.
Algú pot pensar que el veritable problema de l’actual sistema de pensions és l’edat de jubilació, la nostra edat de jubilació és de 63 anys i 10 mesos de mitjana i està per sobre de la que tenen la majoria de països que ens envolten. Una altra dada que crec que pot ser interessant és que la despesa en pensions al nostre país està 3 punts per sota de la mitjana europea. Abans de llançar aquest debat d’allargar l’edat de jubilació d’una forma generalitzada, podríem analitzar algunes mesures que el Govern podria prendre. Per exemple, evitar l’expulsió del mercat de treball de les persones més grans de 50 anys -la taxa d’ocupació d’aquest col·lectiu de treballadors està 30 punts per sota que la de la resta de la població. Se’ns diu que un dels problemes també és la incorporació tardana dels joves al mercat de treball, doncs podríem establir mesures perquè aquesta incorporació sigui abans, algú creu que als joves els agrada incorporar-se tard i precàriament al mercat laboral? Una altra mesura seria incrementar el percentatge de dones que treballen al nostre país, que encara està per sota de la mitjana de la Unió Europea, això augmentaria els ingressos de la Seguretat Social. Una altra mesura que sembla que el Govern central no té cap ganes de complir és que la Seguretat Social no pagui factures que no li pertoquen, com poden ser les bonificacions i reduccions de cotitzacions de la Seguretat Social als empresaris i els complements de mínims de les pensions -factura que l’any 2009 va representar 10.000 milions d’euros. Que no ens enganyin! És veritat que el nostre sistema públic de pensions té grans reptes, l’actual augment de l’atur i l’envelliment de la població, però la UGT no apostarà mai ni per allargar l’edat de jubilació, ni per la mercantilització del sistema, sinó per l’augment dels ingressos que pot venir per unes aportacions més grans de l’Estat, incrementar el topall màxim de cotitzacions, augmentar la productivitat del nostre país i perseguir d’una forma més dura el frau que se segueix produint a la Seguretat Social. Si us plau, no ens distreguin, parlem de les veritables causes de la crisi actual i quines solucions a llarg termini podem impulsar, i qui són els veritables culpables d’aquesta situació.