Mala sort, imprudència política o ens prenen el número

Així es podria titular la història de les últimes visites del president del Govern espanyol i dels seus ministres al nostre país, entre d’altres qualificatius. Per què mala sort? Potser perquè cada vegada que realitzen una visita, al cap d’unes quantes hores el caos es multiplica. Visita del president del Govern de l’Estat espanyol per prometre menys del que diu l’Estatut, reacció dissabte: una cua de setanta quilòmetres a l’A-7, una autopista que ja fa no sé quants anys que sentim que ha de passar de dos a tres carril, i és dels eixos viaris que ens uneix amb Europa. Sort que per anar a Vilanova dissabte vaig agafar els túnels del Garraf, per cert, caríssims. I el mateix cap de setmana, un altre petit caos a l'aeroport del Prat, tots dos sota la magnifica titularitat de l’Estat espanyol. Un aeroport que, segons diu la ministra, funciona com els millors del món. Suposo que ella sempre deu agafar l'avió des de Barajas. I m'oblidava d'un altre petit problema, el tema de la gent tancada en un tren unes quantes hores, sort que aquest estiu no fa gaire calor. Però seguim amb la mala sort que el Govern de Zapatero té al nostre país. Dimarts, visita relampago de la Sra. Magdalena Álvarez, primer al Prat i després a Sants, plou una mica fort -una cosa habitual en aquest magnífic clima mediterrani, sobretot a l’agost- i els trens es tornen a parar, espero que l’aeroport avui funcioni correctament. La primera conclusió i la veritat no gaire científica és que aquest "polítics" de terra endins cada vegada que ens visitin ens porten mala sort, per tant, siusplau, que no vinguin més a les colònies i dediquin les seves hores a solucionar els problemes de la gent.

Perquè imprudència? És característica dels polítics la visita ràpida a les zones catastròfiques. Això que tindria que estar escrit al manual del bon polític es transforma en una imprudència quan es visita la zona i no serveix per a res. Com segueixin així alguns dels ministres i el president del Govern ja es podrien quedar a viure a la Casa dels Canonges tal i com estan les infraestructures d’aquest país; igualment també hauria d’estar escrit que venir per no solucionar res i tractar-nos de beneits, millor que no vinguin, perquè aquesta imprudència potser els ciutadans la tornaran - clar que un dels problemes que tenim es sortir de les brases per anar al foc.

Però, veritablement, jo crec que ens prenen el número; almenys, és la sensació que tinc cada vegada que agafo el tren, el cotxe, l’avió, pago el rebut de l’aigua, vaig al metge o comparo el sistema educatiu del nostre país amb altres regions d’Espanya. Ens han estat prenent el número els últims trenta anys i no han tingut cap voluntat de solucionar els nostres problemes. Suposo que els Governs de la Generalitat tampoc han estat excessivament hàbils, però la majoria de problemes que tenim actualment no depenen del Govern de fireta que tenim – i quan dic fireta en refereixo al poder polític- a la Plaça de Sant Jaume, perquè al final les coses importants es decideixen a la capital del Estado. Durant molts anys ens han fet creure que teníem estructures d'Estat i tot era mentida, però d’això en parlarem un altre dia.

P.D.: suposo que aquesta escalfada ve perquè en una setmana he perdut quatre hores de la meva vida al tren. Sort en vàrem tenir dels Jocs Olímpics.

La compra del bitllet

L’inici d’un viatge sempre es emocionant. La sensació del desconegut, de conèixer móns nous i de conèixer gent nova, es una de les barreges mes emocionants que existeixen almenys per a mi. Ja fa temps que pensava que tenia que entrar en aquest nou mon dels blogs, però suposo que l’últim any boig i perquè no reconeixeu la mandra, havia retardat la meva compra del bitllet, fa una setmana que vaig comprar un bitllet. Que espero que serveixi per conèixer nova gent i noves opinions i per donar a conèixer les meves, encara que suposo que la majoria de vegades siguin molt poc interessant. Per a mi aquest blog serà un viatge d’aquells que tots voldríem fer sense cap destinació immediata però il·limitat en el temps.