Participaré a la manifestació del 11 de setembre.

Fa dies que la gent em  pregunta si participaré a la manifestació de l’onze de setembre i la meva resposta és clara: doncs si. Vaig anar a la meva primera manifestació  quan tenia 15 o 16 anys,  mes o menys va ser quant vaig començar a tenir  consciència política. Aquella manifestació no tindrà res a veure amb la d’aquest onze de setembre, per diferents aspectes el mes important dels quals segurament serà el nombre de participants.  El sentiment de pertinença nacional del nostre país ha evolucionat, ara bé, aquesta evolució l’ha fet molt més complexa i crec que es aquesta gran complexitat  el fa molt fort i fràgil a la vegada.
Ara fa vint anys quant jo vaig em vaig comprometre amb l’alliberament nacional del meu país, la gran majoria de persones que hi participaven prioritzaven bàsicament l’espai d’avançament nacional i res més, se’ns veia des de molts àmbits de la societat com uns utòpics i moltes vegades com uns eixelebrats. Érem una rara avis. Quins han estat els factors que han fet avançar el sentit de pertinença  i que  faran consolidar aquest moviment? En primer lloc crec que es la sensació d'incomprensió i d’ofegament que actualment té una gran part de la ciutadania del nostre país. Jo no soc d’aquells que creu que la nostra societat sigui majoritàriament independentista/nacionalista, crec sincerament que la gran majoria de la gent el que volem és un futur millor i senzillament una gran part dels ciutadans del nostre país hem arribat a la conclusió que això no serà possible, dins de l’actual marc constitucional. La societat del nostre país ha evolucionat, i la gran majoria de ciutadans no entenem la incomprensió per part de l’estat espanyol envers per exemple a coses tan bàsiques com l'equiparació de la nostre llengua al castellà,  ja que una gran majoria hem parlat les dues llengües amb els nostres pares i ara les parlem en les nostres parelles i els nostres fills. No podem comprendre perquè no es va acceptar l’estatut votat per la majoria dels ciutadans del nostre país i el nou pacte que això representava entre l’estat espanyol i la nació catalana.
I ens sentim ofegats per part d'un estat que reparteix els nostres propis recursos d'una forma absolutament incomprensible i que ens penalitza com a ciutadans pel simple fet de tenir la nostra residència a Catalunya, un repartiment que només fa que augmentar la pobresa entre les classes populars del nostre país. Una falta de recursos que s’utilitza  per part del govern de la Generalitat per a desballestar el poc estat del benestar del qual gaudíem.
La gran majoria de la societat catalana demana simplement respecte, que se’ns deixi ser el que volem ser, que puguem decidir el nostre futur lliurement, un futur que construïm entre tots. Acabo com he començat. Si participaré a la manifestació de l’onze de setembre, per reclamar la llibertat a decidir, a decidir quin vull que sigui el futur del meu país. I jo vull un país que avanci nacionalment, però també socialment.

El Vallès Oriental no pot perdre una altre oportunitat (Art. Publicat 12/6/2012)

Ara fa un any, la UGT del Vallès Oriental varem fer arribar a tots els partits polítics de la nostra comarca un document on recollíem quines eren les principals premisses per fer avançar la nostra comarca en l’àmbit de la concertació, des de la nostra visió d’organització sindical i social. Des de la UGT creiem fermament que ha arribat el moment de trencar en la gestió per la gestió, i que cal  planificar la comarca que volem per als propers 15 anys. És per això que ja fa anys que defensem la necessitat de definir i posar al dia les polítiques de concertació d’àmbit comarcal, amb una clara voluntat de consens i concertació. Ha arribat el moment que els diferents agents del territori ens agrupem amb la finalitat d’optimitzar recursos i evitar duplicitats d’actuacions en el mateix territori; cal construir un espai de trobada, on es faciliti el debat, tant des del punt de vista polític com tècnic, on es planifiqui el desenvolupament econòmic territorial de forma conjunta i consensuada i totes aquelles actuacions a favor de l’ocupació  de qualitat.

No hem de tenir pressa ni precipitar-nos en implementar actuacions immediates, però la nostra comarca ha perdut massa temps i no només temps, com ens demostrava un estudi que va realitzar l’any 2009 el Consell Comarcal, en el qual es demostrava que estàvem per sota de la resta de comarques del nostre entorn pel què fa a la captació de recursos econòmics en l’àmbit de les politiques de promoció econòmica. Ara bé, creiem fermament que no podem tornar a caure en l’error de confondre la planificació estratègica amb la suma de les actuacions dels diferents actors.  Des de la UGT som conscients que les actuacions ocupacionals o en l’àmbit de la promoció econòmica de manera aïllada, són insuficients per fer una intervenció que tingui garanties d’èxit en la creació de llocs de treball i en el canvi de model productiu que necessita la nostra comarca. Hi ha molts aspectes econòmics i socials que han de tenir-se en compte de forma paral·lela; polítiques relacionades amb les infraestructures, el comerç, el turisme i la planificació de la formació dels nostres joves i dels treballadors s’han de fer una  forma conjunta.

És per això que creiem fermament en la construcció d’un nou espai de concertació d’àmbit territorial que substitueixi els pactes territorials. Espais en els quals ja participem en molts territoris del nostre país; en tenim un clar exemple al Vallès Occidental i a d’altres comarques.

Tot això, però, no es podrà fer sense un finançament adequat i les perspectives no són gaire bones, ja que tot i que sembli sorprenen les retallades també estan arribant a l’àmbit de les politiques d’ocupació. No podem oferir un servei de qualitat als ciutadans si no podem garantir el finançament sostingut amb una permanència il·limitada, independent que es produeixin convocatòries de finançament en un moment o altre.

Ha arribat el moment de donar un impuls definitiu al treball en xarxa en l’àmbit de les politiques del foment de l’ocupació i de la promoció econòmica; de la generositat dels principals municipis de la nostra comarca ja que són els que poden donar aquest impuls, però també dels petits. D’aprofitar les potencialitats que té la nostra comarca com a porta de la regió Metropolitana.

La UGT treballarà per aprofitar aquestes potencialitats, com ha fet sempre, impulsant la formació de milers de treballadors, defensant els drets laborals i participant en la concertació a nivell territorial. Perquè els treballadors de la nostra comarca es mereixen que impulsem una comarca on s’hi pugui viure dignament.

La reforma laboral i el dret a vaga (art. Publicat. 28/2/2012)

La caverna mediàtica, acompanyada dels seus partits i opinadors molts dels quals cobren dels nostres impostos a les emissores públiques, ja ha començat a disparar contra els sindicats i els treballadors. Als sindicats se’ns recrimina que només ens preocupem dels treballadors fixes i no dels aturats, però als aturats se’ls acusa de no voler treballar i se’ls adverteix que si no accepten la primera oferta de treball encara que sigui a Lapònia perdran la seva prestació de l’atur. Als funcionaris se’ls retreu que no treballen, i així, una darrera l’altra, una espiral de criminalitzar els treballadors, de fer-nos creure que la culpa de la crisi és nostra, de la gent normal del carrer, i no d’aquells que varen guanyar molts diners amb l’especulació immobiliària i financera i que mai han invertit els seus beneficis en la innovació i la formació, entre molts d’altres aspectes. I per cert, cada dia són més rics i paguen menys impostos. Però, com pot ser que amb la reforma laboral més dura que s’ha aprovat mai en aquest país, es vulgui despistar parlant dels sindicats i no de la reforma laboral? Perquè no parlem d’aquesta reforma laboral, que farà que una empresa amb disminució de beneficis en dos trimestres et pugui abaixar el sou, et pugui enviar a treballar a una altra comunitat autònoma, et pugui reduir la jornada, i en tres trimestres et pugui acomiadar amb 20 dies amb un topall de 12 mesos? Perquè no parlem que la reforma servirà per a substituir els pares pels fills en els llocs de treball, perquè les indemnitzacions s’han rebaixat un 70% i els joves que es contractin subvencionaran la seva contractació amb el seu atur? Potser perquè parla de la reforma i les seves conseqüències demostraria que volem imposar un canvi social al nostre país.

I com que la critica als sindicats, treballadors, estudiants, funcionaris aturats i tothom que gosi plantar cara no funciona, ara a arribat el moment de començar a parla de legislar el dret a vaga. I al nostre país últimament tenim dos grans opinadors, el Sr. Duran, que s’ha convertit en el gran defensor del posicionament de la patronal més rància i carca de l’Estat espanyol, i el nostre conseller d’Empresa i Innovació, que enlloc de parlar de la contínua desaparició del teixit industrial del nostre país, ni de què fa el seu govern perquè això no passi, parla de legislar el dret a vaga. Per cert, en l’àmbit de Catalunya el Sr. Mena podria aterrar en aquest país i a la seva conselleria d'una vegada per totes, i mirar el decret de serveis mínims que es va pactar fa anys i que va ser respectat per tots a la última vaga general. Com es poden posar al servei de la caverna mediàtica, que mai a defensat la democràcia? Si us plau, no plantegin debats falsos per a despistar la gent i tapar la seva incapacitat per a plantejar polítiques per a portar empreses amb cara i ulls al nostre país, i no coses de mal gust com l’Eurovegas. Per cert, algú s’ha parat a pensar quantes indústries vindrien al nostre país si tinguéssim una normativa, com la que vol aquest fatxenda de l’Eurovegas? Vostès sabran quin país volen, el que ens portarà la reforma laboral a la qual donen suport, de salaris baixos i empreses poc competitives, o el de la innovació i la formació. I tinguin una cosa clara: els treballadors d’aquest país ens mobilitzarem contra aquells que no defensen els nostres drets, i quan parlo de treballadors, parlo de la classe treballadora, que som la majoria d’aquest país, sigui quina sigui la nostra situació, treballant actualment, buscant feina o estudiant, entre moltes d’altres. Plantarem cara i ens mobilitzarem, i defensarem les nostres conquestes socials.

La reforma laboral: El Govern ha encès la metxa (art. publicat 14/2/2012)

La Reforma Laboral  aprovada  el passat divendres pel Consell de Ministres és un atac directe als drets dels treballadors i treballadores i un menyspreu als acords als que vam arribar fa dies amb les patronals.

La RL no és només que sigui dura (que ho és, i molt) sinó que elimina de cop drets fonamentals com la negociació de les condicions de treball. A partir d’ara, l’empresari no només té el control total de les relacions laborals sinó tot el poder de decisió. I als treballadors i treballadores no ens queda altre opció que acceptar la voluntat de l’empresari o l’acomiadament amb 20 dies per any. És una reforma que desequilibra la balança de forma descarada a favor dels empresaris en detriment dels treballadors, que resten a disposició dels balanços econòmics de l’empresa com a simple instrument d’ajust de comptes. La reforma suprimeix l’autorització de l’administració per aprovar expedients de regulació d’ocupació amb la total indefensió que això generarà. Només es podran recórrer a través de la justícia ordinària i en cassos de vulneració de drets fonamentals. Les empreses es podran despenjar unilateralment dels convenis territorials o de sector. Per cert, a partir d’ara els empresaris cobraran bonificacions de 3.600€ i 4.500€ per contractar joves i aturats de llarga durada respectivament; que pagaran els seus salaris amb el 50% de l’atur generat pel contractat, el que vol dir que els empresaris tindran preferència pels que tinguin prestacions més elevades i cap pels que l’hagin exhaurit; i que a sobre durant el primer any els podran acomiadar gratuïtament i a partir del següent amb 20 dies. Aquesta mesura  produirà un efecte d’acomiadament massiu dels vells contractats per tornar-los a incorporar sota la regressiva legislació vigent o de substitució de nous contractats joves i en condicions de precarietat.

Amb la RL la classe treballadora queda exposada a una situació enormement vulnerable, del que vulguin fer les empreses. Unes, segurament actuaran amb sentit de responsabilitat i continuaran negociant, però s’ha obert les portes de bat a bat a que altres no ho facin

Qualsevol de les mesures que s'analitzin, al final totes porten a la mateixa conclusió: un augment del poder empresarial davant d'uns treballadors desposseïts de protecció que s'enfrontaran a reduccions de drets adquirits, fins i tot salarials, amb l'espasa de Damocles sobre el cap d'un acomiadament fàcil, ràpid i barat.  Allà on hi hagi organització sindical podrem evitar greus injustícies. A la petita empresa, els acomiadaments seran massius.

En definitiva, el conjunt de les mesures van en la mateixa direcció, l'abaratiment de l’acomiadament, i la desregulació absoluta de les relacions laborals una pèrdua dels drets dels treballadors.

Per això CCOO i UGT rebutgem frontalment aquesta RL, perquè no és la reforma de la lluita contra l’atur, tot el contrari. És la reforma de l’abaratiment de l’acomiadament.  I, a més, perquè s’ha fet sense consultar, ni tan sols informar, als representants dels treballadors i treballadores. La norma neix, doncs, acompanyada del menyspreu als procediments democràtics. El Govern no ha respectat el dret d'informació i consulta prèvia amb els sindicats representatius que garanteixen tant el nostre ordenament com l'europeu en matèria de política social. Els grans defensors de la constitució, el Partit Popular, a la primera que poden la incompleixen.

Aquesta és una comarca on la petita i mitjana empresa té una gran presència. Més del 90% dels treballadors i treballadores del territori treballen a una PIME. Des d’avui anunciem a les patronals comarcals que no es confonguin, que CCOO i UGT creiem i volem continuar treballant per buscar solucions per la via del diàleg social. Però si l’empresariat opta pel camí del mig i comença a aplicar la RL unilateralment ens trobarà al carrer i s’incrementarà la conflictivitat social.  Això no interessa a ningú, però ells decidiran la via a optar. Concertació o confrontació.

UGT i CCOO plantarem cara. Ja hem acordat una campanya de mobilització creixent per expressar al carrer la nostra més profunda repulsa a la RL. Com a primera mesura s’ha convocat a manifestacions el proper diumenge dia 19.

Ara cal fer una campanya d’informació als centres de treball de l’abast de la RL, que ningú enganyi als treballadors i a les treballadores, es l’hora que ens organitzem per fer front als abusos que puguem patir i, sobretot, que ens mobilitzem. La primera, el proper diumenge 19 de febrer.

Les reformes imposades no serveixen. Sr. Rajoy (article 1/2/2012)

Tot esperant una reforma laboral que segons tots els auguris ens farà encara més precaris, els sindicats i la patronal hem donat una lliçó de negociació i d’acord al govern del PP, aquest govern que només sap dir “haremos lo que tenemos que hacer perque sabemos lo que tenemos que hacer”. L’acord signat entre patronals i sindicats en l’àmbit de la negociació col·lectiva vol intentar frenar la destrucció de llocs de treball, assumint que des de la negociació col·lectiva no es crea ocupació, però si que podem treballar per a crear nous instruments de flexibilitat dins de les empreses per evitar més destrucció d’ocupació. Malauradament, la generació de llocs de feina no vindrà ni de les reformes laborals ni de la negociació col·lectiva, sinó de l’impuls d’una veritable política de promoció econòmica i de polítiques industrials que reactivin l’economia, amb un creixement del consum i una major liquiditat a les empreses. Això és el  primer que han d’assumir des dels governs de l’Estat i la Generalitat. L’acord trenca amb aquells que situaven la productivitat com a únic element de creixement salarial del total del salari i s’estableix que la productivitat és una part del sou variable  que es mesurarà tenint en compte les vendes, la producció i els beneficis empresarials.

La patronal assumeix que si vol flexibilitat, no serà imposada sinó negociada, i que les regles generals es definiran en els convenis col·lectius sectorials i s’articularan a l’empresa. Aquest acord situa el sindicalisme en el centre de les relacions laborals a l’empresa i reforça el nostre paper en la negociació col·lectiva sectorial, en un moment en que l’objectiu de molts era deixar els sindicats fora de les relacions laborals i de la negociació col·lectiva. No voldria, però, deixar de parlar de les lamentables declaracions del president del govern respecte una possible vaga general; crec que la frivolitat del Sr.Rajoy és impresentable. M’ha recordat allò de fa molts anys, dels “hilitos de plastilina” quan tota Galicia era plena de chapapote. Com es pot parlar així d’una reforma laboral sense haver presentat la proposta de reforma laboral als agents socials? La reforma laboral no serà el remei a l'atur, ni tan sols servirà per a frenar els mercats en el seu afany de desregular; la reforma pot provocar més desocupació i sumir-nos més en la recessió. Cal que el Govern sigui prudent, i equilibrat en les mesures per a no perjudicar els més dèbils. Ha arribat l’hora de legislar, però en funció del que necessita realment el nostre país, que és incentivar l'activitat econòmica i l'ocupació, no en funció de les imposicions dels mercats i els interessos financers. Sr.Rajoy, escolti realment la gent del carrer i no vagi fent-se el milhomes. I no ho dubti, els treballadors quan ens haguem que mobilitzar  ho farem, no cal que ens ho digui vostè.