La reforma laboral i el dret a vaga (art. Publicat. 28/2/2012)

La caverna mediàtica, acompanyada dels seus partits i opinadors molts dels quals cobren dels nostres impostos a les emissores públiques, ja ha començat a disparar contra els sindicats i els treballadors. Als sindicats se’ns recrimina que només ens preocupem dels treballadors fixes i no dels aturats, però als aturats se’ls acusa de no voler treballar i se’ls adverteix que si no accepten la primera oferta de treball encara que sigui a Lapònia perdran la seva prestació de l’atur. Als funcionaris se’ls retreu que no treballen, i així, una darrera l’altra, una espiral de criminalitzar els treballadors, de fer-nos creure que la culpa de la crisi és nostra, de la gent normal del carrer, i no d’aquells que varen guanyar molts diners amb l’especulació immobiliària i financera i que mai han invertit els seus beneficis en la innovació i la formació, entre molts d’altres aspectes. I per cert, cada dia són més rics i paguen menys impostos. Però, com pot ser que amb la reforma laboral més dura que s’ha aprovat mai en aquest país, es vulgui despistar parlant dels sindicats i no de la reforma laboral? Perquè no parlem d’aquesta reforma laboral, que farà que una empresa amb disminució de beneficis en dos trimestres et pugui abaixar el sou, et pugui enviar a treballar a una altra comunitat autònoma, et pugui reduir la jornada, i en tres trimestres et pugui acomiadar amb 20 dies amb un topall de 12 mesos? Perquè no parlem que la reforma servirà per a substituir els pares pels fills en els llocs de treball, perquè les indemnitzacions s’han rebaixat un 70% i els joves que es contractin subvencionaran la seva contractació amb el seu atur? Potser perquè parla de la reforma i les seves conseqüències demostraria que volem imposar un canvi social al nostre país.

I com que la critica als sindicats, treballadors, estudiants, funcionaris aturats i tothom que gosi plantar cara no funciona, ara a arribat el moment de començar a parla de legislar el dret a vaga. I al nostre país últimament tenim dos grans opinadors, el Sr. Duran, que s’ha convertit en el gran defensor del posicionament de la patronal més rància i carca de l’Estat espanyol, i el nostre conseller d’Empresa i Innovació, que enlloc de parlar de la contínua desaparició del teixit industrial del nostre país, ni de què fa el seu govern perquè això no passi, parla de legislar el dret a vaga. Per cert, en l’àmbit de Catalunya el Sr. Mena podria aterrar en aquest país i a la seva conselleria d'una vegada per totes, i mirar el decret de serveis mínims que es va pactar fa anys i que va ser respectat per tots a la última vaga general. Com es poden posar al servei de la caverna mediàtica, que mai a defensat la democràcia? Si us plau, no plantegin debats falsos per a despistar la gent i tapar la seva incapacitat per a plantejar polítiques per a portar empreses amb cara i ulls al nostre país, i no coses de mal gust com l’Eurovegas. Per cert, algú s’ha parat a pensar quantes indústries vindrien al nostre país si tinguéssim una normativa, com la que vol aquest fatxenda de l’Eurovegas? Vostès sabran quin país volen, el que ens portarà la reforma laboral a la qual donen suport, de salaris baixos i empreses poc competitives, o el de la innovació i la formació. I tinguin una cosa clara: els treballadors d’aquest país ens mobilitzarem contra aquells que no defensen els nostres drets, i quan parlo de treballadors, parlo de la classe treballadora, que som la majoria d’aquest país, sigui quina sigui la nostra situació, treballant actualment, buscant feina o estudiant, entre moltes d’altres. Plantarem cara i ens mobilitzarem, i defensarem les nostres conquestes socials.

La reforma laboral: El Govern ha encès la metxa (art. publicat 14/2/2012)

La Reforma Laboral  aprovada  el passat divendres pel Consell de Ministres és un atac directe als drets dels treballadors i treballadores i un menyspreu als acords als que vam arribar fa dies amb les patronals.

La RL no és només que sigui dura (que ho és, i molt) sinó que elimina de cop drets fonamentals com la negociació de les condicions de treball. A partir d’ara, l’empresari no només té el control total de les relacions laborals sinó tot el poder de decisió. I als treballadors i treballadores no ens queda altre opció que acceptar la voluntat de l’empresari o l’acomiadament amb 20 dies per any. És una reforma que desequilibra la balança de forma descarada a favor dels empresaris en detriment dels treballadors, que resten a disposició dels balanços econòmics de l’empresa com a simple instrument d’ajust de comptes. La reforma suprimeix l’autorització de l’administració per aprovar expedients de regulació d’ocupació amb la total indefensió que això generarà. Només es podran recórrer a través de la justícia ordinària i en cassos de vulneració de drets fonamentals. Les empreses es podran despenjar unilateralment dels convenis territorials o de sector. Per cert, a partir d’ara els empresaris cobraran bonificacions de 3.600€ i 4.500€ per contractar joves i aturats de llarga durada respectivament; que pagaran els seus salaris amb el 50% de l’atur generat pel contractat, el que vol dir que els empresaris tindran preferència pels que tinguin prestacions més elevades i cap pels que l’hagin exhaurit; i que a sobre durant el primer any els podran acomiadar gratuïtament i a partir del següent amb 20 dies. Aquesta mesura  produirà un efecte d’acomiadament massiu dels vells contractats per tornar-los a incorporar sota la regressiva legislació vigent o de substitució de nous contractats joves i en condicions de precarietat.

Amb la RL la classe treballadora queda exposada a una situació enormement vulnerable, del que vulguin fer les empreses. Unes, segurament actuaran amb sentit de responsabilitat i continuaran negociant, però s’ha obert les portes de bat a bat a que altres no ho facin

Qualsevol de les mesures que s'analitzin, al final totes porten a la mateixa conclusió: un augment del poder empresarial davant d'uns treballadors desposseïts de protecció que s'enfrontaran a reduccions de drets adquirits, fins i tot salarials, amb l'espasa de Damocles sobre el cap d'un acomiadament fàcil, ràpid i barat.  Allà on hi hagi organització sindical podrem evitar greus injustícies. A la petita empresa, els acomiadaments seran massius.

En definitiva, el conjunt de les mesures van en la mateixa direcció, l'abaratiment de l’acomiadament, i la desregulació absoluta de les relacions laborals una pèrdua dels drets dels treballadors.

Per això CCOO i UGT rebutgem frontalment aquesta RL, perquè no és la reforma de la lluita contra l’atur, tot el contrari. És la reforma de l’abaratiment de l’acomiadament.  I, a més, perquè s’ha fet sense consultar, ni tan sols informar, als representants dels treballadors i treballadores. La norma neix, doncs, acompanyada del menyspreu als procediments democràtics. El Govern no ha respectat el dret d'informació i consulta prèvia amb els sindicats representatius que garanteixen tant el nostre ordenament com l'europeu en matèria de política social. Els grans defensors de la constitució, el Partit Popular, a la primera que poden la incompleixen.

Aquesta és una comarca on la petita i mitjana empresa té una gran presència. Més del 90% dels treballadors i treballadores del territori treballen a una PIME. Des d’avui anunciem a les patronals comarcals que no es confonguin, que CCOO i UGT creiem i volem continuar treballant per buscar solucions per la via del diàleg social. Però si l’empresariat opta pel camí del mig i comença a aplicar la RL unilateralment ens trobarà al carrer i s’incrementarà la conflictivitat social.  Això no interessa a ningú, però ells decidiran la via a optar. Concertació o confrontació.

UGT i CCOO plantarem cara. Ja hem acordat una campanya de mobilització creixent per expressar al carrer la nostra més profunda repulsa a la RL. Com a primera mesura s’ha convocat a manifestacions el proper diumenge dia 19.

Ara cal fer una campanya d’informació als centres de treball de l’abast de la RL, que ningú enganyi als treballadors i a les treballadores, es l’hora que ens organitzem per fer front als abusos que puguem patir i, sobretot, que ens mobilitzem. La primera, el proper diumenge 19 de febrer.

Les reformes imposades no serveixen. Sr. Rajoy (article 1/2/2012)

Tot esperant una reforma laboral que segons tots els auguris ens farà encara més precaris, els sindicats i la patronal hem donat una lliçó de negociació i d’acord al govern del PP, aquest govern que només sap dir “haremos lo que tenemos que hacer perque sabemos lo que tenemos que hacer”. L’acord signat entre patronals i sindicats en l’àmbit de la negociació col·lectiva vol intentar frenar la destrucció de llocs de treball, assumint que des de la negociació col·lectiva no es crea ocupació, però si que podem treballar per a crear nous instruments de flexibilitat dins de les empreses per evitar més destrucció d’ocupació. Malauradament, la generació de llocs de feina no vindrà ni de les reformes laborals ni de la negociació col·lectiva, sinó de l’impuls d’una veritable política de promoció econòmica i de polítiques industrials que reactivin l’economia, amb un creixement del consum i una major liquiditat a les empreses. Això és el  primer que han d’assumir des dels governs de l’Estat i la Generalitat. L’acord trenca amb aquells que situaven la productivitat com a únic element de creixement salarial del total del salari i s’estableix que la productivitat és una part del sou variable  que es mesurarà tenint en compte les vendes, la producció i els beneficis empresarials.

La patronal assumeix que si vol flexibilitat, no serà imposada sinó negociada, i que les regles generals es definiran en els convenis col·lectius sectorials i s’articularan a l’empresa. Aquest acord situa el sindicalisme en el centre de les relacions laborals a l’empresa i reforça el nostre paper en la negociació col·lectiva sectorial, en un moment en que l’objectiu de molts era deixar els sindicats fora de les relacions laborals i de la negociació col·lectiva. No voldria, però, deixar de parlar de les lamentables declaracions del president del govern respecte una possible vaga general; crec que la frivolitat del Sr.Rajoy és impresentable. M’ha recordat allò de fa molts anys, dels “hilitos de plastilina” quan tota Galicia era plena de chapapote. Com es pot parlar així d’una reforma laboral sense haver presentat la proposta de reforma laboral als agents socials? La reforma laboral no serà el remei a l'atur, ni tan sols servirà per a frenar els mercats en el seu afany de desregular; la reforma pot provocar més desocupació i sumir-nos més en la recessió. Cal que el Govern sigui prudent, i equilibrat en les mesures per a no perjudicar els més dèbils. Ha arribat l’hora de legislar, però en funció del que necessita realment el nostre país, que és incentivar l'activitat econòmica i l'ocupació, no en funció de les imposicions dels mercats i els interessos financers. Sr.Rajoy, escolti realment la gent del carrer i no vagi fent-se el milhomes. I no ho dubti, els treballadors quan ens haguem que mobilitzar  ho farem, no cal que ens ho digui vostè.

La demagògia sobre els treballadors públics i el finançament (Article publicat 15/6/2011

Els nous alcaldes escollits el passat cap de setmana hauran de seguir afrontant els reptes que ens marca l’actual situació de crisi econòmica i social. Sembla, però, que la recepta de moda és culpabilitzar els treballadors públics dels problemes de finançament dels ajuntaments. I, malauradament, quan parlem de personal, el més fàcil és acomiadar, en tenim un clar exemple en els més de cinc milions d’aturats. Les administracions, i especialment els ajuntaments, són les dipositàries de la garantia d’igualtat de tracte de tots els ciutadans i els treballadors públics, els garants que aquesta igualtat sigui real. És per això que no es pot parlar de retallades en l’àmbit dels treballadors municipals d’una forma frívola i sense analitzar-ne les conseqüències que pot comportar. Primer de tot, hauríem de recordar que totes les administracions han reduït el sou dels seus treballadors un 5%. Una de les opcions de què es parla més ara és la de presentar un ERO;  les administracions tenen disminució de beneficis o pèrdues? Gran part del finançament de les administracions locals prové dels impostos, subvencions o transferències d’altres administracions, per tant, els ajuntaments que tinguin pèrdues només han de quadrar els seus ingressos via augment de taxes o demanar a les administracions deutores que paguin i, si no, denunciar l’impagament. Abans, però, d’aplicar un ERO, la majoria d’ajuntaments haurien de complir l’EBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat Públic), que no s’està complint pel que fa a l’oferta pública d’ocupació en gairebé cap administració, entre moltes d’altres irregularitats, per exemple en el personal laboral. Abans de fer neteja, primer cal endreçar, i potser  tindríem moltes sorpreses. Es parla també de l’externalització dels serveis públics -la majoria dels quals eren rendibles per les empreses privades. Ens podem imaginar l’externalització de la seguretat? Hi ha serveis que és impossible d’externalitzar, només els poden executar funcionaris públics. L’externalització sovint representa l’empitjorament dels serveis i la rebaixa de les condicions laborals. Afrontem el repte de millorar l’Administració, però no vulguem obrir debats falsos,  abans d’acomiadar un treballador -i, per tant, reduir serveis-, retallem d’altres aspectes més superflus que, si s’expliquen d’una forma tranquil·la, la ciutadania els entendrà.

No creem debats que no són reals, les administracions públiques han de gestionar amb rigor i serietat, però totes les regles de les empreses no serveixen en aquest cas. I, sobretot, no criminalitzem els treballadors que vetllen per la nostra salut, formació o  seguretat, entre d’altres. Obrim un debat, però expliquem tota la veritat, i no només la part que interessa a uns quants.

UN VALLÈS ORIENTAL AMB FUTUR I QUALITAT DE VIDA (article public 4/5/2011)

El propers dies el nostre país afronta unes eleccions molt importants escollirem als nostres alcaldes i regidors i la resta de les administracions locals Consells Comarcal i Diputacions. Es per la importància d’aquestes eleccions i per els reptes de futur que tindrem que afrontar  al Vallès Oriental els propers anys des de la UGT volem donar a conèixer les nostres idees per aquest futur que tots tindrem que afrontar de una forma audaç i en el trencar en la gestió per la gestió. Ha arribat l’hora de planificar la comarca dels propers 15 anys.

La nostra organització ha defensat durant aquest últims anys la necessitat de redefinir i posar al dia les polítiques de concertació a nivell territorial comarcal amb una clara voluntat de consens, de reforçar la concertació implicant també el sector privat i definint unes línies estratègiques d’actuació comunes. En aquest sentit, hem de tornar a l’origen dels primers pactes territorials que es varen posar en funcionament a Catalunya, quan diferents agents del territori, amb una clara voluntat política de concertació, s’agrupaven amb la finalitat d’optimitzar recursos i evitar duplicitats d’actuacions en el mateix territori

Creiem necessari elaborar un Pla estratègic comarcal abans de prendre decisions que afectin el conjunt del territori. Tot i els moments de crisi que vivim no ens podem equivocar i no hem que tenir presa ni precipitar-nos en implementar actuacions immediates. Existeixen molts aspectes econòmics i socials que han de tenir-se en compte paral·lelament per tal de fer una intervenció integradora. Així doncs, polítiques relacionades amb les infraestructures, el comerç, el turisme, la dependència, etc. s’han d’anar incorporant i desenvolupar-se de manera coordinada a les polítiques més directament relacionades amb la creació d’ocupació de qualitat.  En l’ambit de les polítiques ocupacionals i de les actuacions per l’ocupació, considerem que és imprescindible que definitivament deixem de parlar de programes per parlar de serveis, amb un finançament continuat. Creiem necessari donar un impuls i planificar les infraestructures que necessita la nostra comarca el model que com a sindicat defensem pel que fa a les infraestructures, és aquell que respon als interessos col·lectius de major cohesió i benestar social, es necessari que els nous governs que sorgeixin de les eleccions municipals pactin els principals projectes estratègics que cal desenvolupar d’una forma consensuada perquè definitivament puguin tirar endavant o  cerquin les alternatives mes adequades. Una bona base per aquest gran pacte podria ser el Pacte nacional per les infraestructures, afegint i prioritzant les que no apareixen però que son bàsiques per al nostre desenvolupament.

En l’ambit de les politiques socials hem d’aprofitar les sinergies i les estructures existents per a donar un millor i serveis als ciutadans de la nostra comarca. Tenim que reforçar l’assessorament a la població en matèria del dret a l’habitatge, fent una especial incidència en els casos de desnonament per impagaments hipotecaris, i reforçant el parc públic d’habitatge. Es necessari mantenir i reforçar el paper de les oficines d’acollides. Hem de realitzar una veritable aposta de cara a rescatar el col·lectiu de joves de la nostra comarca que han sigut escombrats del mercat laboral. Es necesari un veritable impuls i la promoció de la FP d’una forma coordinada al Vallès Oriental a curt termini ha d’esdevenir un recurs estratègic per a sortir d’una forma segura de la crisi econòmica.Tenim que potenciar els centres capdavanters de FP amb una especialització sectorial o plurisectorial. Per coordinar les politiques en aquest ambit es tindria que impulsar un Consell de la FP a nivell comarcal que serveixi per a posar en comú el conjunt de recursos del Sistema formatiu. Es l’hora de ser agosarats i prendrà decisions.