dijous, 24 de gener de 2008

Ara habitatge protegit

A l’anuari sociolaboral de la UGT de Catalunya de l’any 2005, l’Anton Costas ens explicava que al nostre país la majoria d’habitatges de protecció oficial es construeixen en èpoques de crisis econòmiques. Fins aquí podríem pensar: tot molt normal, quan l’economia va malament les administracions fan polítiques d’habitatge, perquè la gent pugui tenir l’opció d’adquirir-ne un. Però, malauradament, un cop s’acaba la crisi econòmica, els constructors “especuladors” deixen de construir i de demanar que es construeixin habitatges socials i comencen a especular. És un cicle que es va repetint. Doncs bé, ara sembla que tornem a tancar el cicle, i els constructors que durant molts anys no es recordaven dels habitatges de protecció oficial, i deien que no sortien a compte i que han provocat l’augment desmesurat dels preus, ara demanen més i més habitatges de protecció oficial, perquè miraculosament s’han transformat en uns grans defensors de les polítiques d’habitatge publiques. Algú farà alguna cosa, perquè d’aquí tres o quatre anys no es torni a tancar el cicle? La construcció és una peça molt important de la nostra economia i tots hem d’estar preocupats per l’actual aturada, però la societat no ha de rescatar els mals empresaris que durant molt de temps han especulat i s’han enriquit milionàriament a costa de tots nosaltres, especulant com a cap altre país del nostre voltant. Cal una petita reflexió de tots per intentar impedir que no torni a passar una situació com aquesta d’aquí uns anys. Les polítiques d’habitatge públiques han de ser constants, per diferents motius, però sobretot perquè el nostre país no té un parc d’habitatges públics que serveixi per regular el mercat, com la majoria de països de la Unió Europea. I crec, malauradament, que el pacte per l’habitatge no podrà evitar que es torni a produir aquesta situació.