dilluns, 18 de febrer de 2008

El Segrest del PSOE

Durant gran part de la legislatura hem escoltat que el PSOE estava segrestat per ERC o que el president del govern espanyol era un hostatge d’ERC. Potser ha arribat l’hora de demostrar que sí que és veritat que el PSOE, els primers dos anys de la legislatura, va estar segrestat pels homes i les dones d’Esquerra, per aquells diputats que per primera vegada des de la República tornaven a formar el grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats. Aquells dos primers anys de la legislatura van comportar un dels avenços més importants de l’estat del benestar i d’aprofundiment democràtic a l’Estat espanyol i Catalunya. Durant els primers dos anys de la legislatura que finalitza, es varen aprovar lleis com la del retorn dels papers de Salamanca, es va derogar el transvasament de l’Ebre, es va aprovar el matrimoni entre parelles d’un mateix sexe, es va aprovar la Llei de la dependència que ha universalitzat l’atenció a les persones dependents -una llei que ha estat un dels avenços més importants pel que fa a l’estat del benestar en els últims anys. Però, també es va aprovar l’Estatut d’Autonomia, un estatut que ens feia avançar en la construcció d’un país més lliure, i que representava un canvi en la relació entre l’Estat espanyol i Catalunya. Durant aquests dos anys, ERC va ser un soci incòmode, perquè, entre d’altres aspectes, als militants d’Esquerra mai se’ns passaria pel cap de voler ser ministres d’un estat que no és el nostre o ser obedients a un monarca que no ha escollit ningú.
Però, els dos últims anys de la legislatura, el president del govern espanyol, el Sr. Zapatero, ha preferit trobar-se amb aquell vell soci més dòcil, més còmode, el soci Duran i Lleida, és a dir CiU, aquell que diu que si fa falta donarà suport al Partit Popular, o que defensa uns valors conservadors. I que ens hem trobat durant aquests dos anys que els pressupostos de l’Estat han incomplert el que marca l’Estatut, no s’han tornat tots els papers de Salamanca, s’ha aprovat una Llei de la memòria històrica insuficient, no s’ha traspassat la gestió de l’aeroport del Prat o de rodalies RENFE, no s’han donat a conèixer les balances fiscals i hem tingut que empassar-nos la prepotència i sortides de to de la ministra de Foment, la magnífica Maleni, que sembla que ens estigui regalant el tren d’alta velocitat.
Podríem dir que el segrest d’Esquerra va ser beneficiós per als ciutadans del nostre país, però també per l’avenç nacional. ERC ha de tornar a ser forta a Madrid, perquè per la gent d’ERC la primera i única prioritat és tenir un país més just socialment i lliure i independent. Però, què proposem des d’Esquerra? Volem que la despesa social es posi al nivell de la mitjana dels països de la Unió Europea, que es traspassi la gestió integral de les rodalies, que la Generalitat controli l’aeroport del Prat, que tornin els papers de Salamanca, la derogació de la Llei de partits, que es treballi de veritat per acomplir els compromisos de Kyoto, i que tinguem un sistema de finançament just, perquè els ciutadans de Catalunya tinguin l’estat del benestar que es mereixen. I, sobretot, perquè cap militant d’ERC mai farà president un militant del Partit Popular. ERC torna a ser l’única garantia de l’avenç social i nacional de Catalunya.