dissabte, 7 de maig de 2016

EUROPA EL RIU DE LA VIDA

Aquest article esta escrit des de la tristor de veure com milers de persones passant gana, fred i por a les portes de les nostres cases i com la gran part de la ciutadania ens quedem immòbils.

Un immobilisme que no es pot entendre analitzant la historia modernes del 
nostre país i el nostre continent que han estat un punt de trobada i de llibertats. Europa la formen tot un seguit de cultures que s’entrelliguen i ens aporten una riquesa cultural inigualable. Som aquell espai del planeta que concentren les democràcies mes antigues i on les llibertats individuals i col·lectives i el benestar social han arribat a nivells que no es poden igualar a cap altre lloc.

Tot això del qual moltes vegades donem classes a la resta del mon, comença ha estar en perill. Ja fa anys que els governants europeus sembla que han perdut la memòria. Ja fa anys que els dirigents europeus creuen que els ciutadans som una colla d’irresponsables que només volem viure per sobre de les nostres possibilitats. Ja fa anys que semblen haver oblidat que el nivell cultural, econòmic, democràtic i de benestar social han estat construïts amb l’esforç de milions de treballadors al llarg de dècades. Que el benestar que hem aconseguit es nostre i no nomes de elles.

Governants que diuen defensar la democràcia retallant drets en tots els àmbits; que pensen que la democràcia es construeix a còpia d’instal·lar tanques de filferro, o pactant amb governs com ara el turc, que tanca diaris i persegueix a ciutadans, per voler constituir-se com a nació o per parlar un idioma diferent. Governants que no pateixen quan milers de persones s’ofeguen, quan passen gana o quan supliquen creuar una frontera pel simple fet de no voler morir al seu país i buscar una vida millor per els seus fills. Governants que han perdut el mes mínim sentit del que representa ser un ésser humà, que no recorden que tots som fills de la immigració. I que Europa es així per la barreja de cultures i creences.

Crec que hem de tornar a recordar als nostres governants que la por no ens farà més lliures, hem de  deixar de fer declaracions i passar a l’acció. Hem de mobilitzar-nos i dir que el que ens fa més por és la pèrdua de llibertats que venen representat les polítiques que ens han imposat als últims anys. Hem de dir que no tenim cap mena de por d’acollir a les nostres ciutats a persones que no volen morir. Dir que volem compartir la nostra societat amb ells, que volem enriquir les nostres societats amb les seves aportacions i que volem que visquin en una societat igualitària a on no es discrimini a ningú per raó de sexe, religió o ètnia. 

Volem trencar tanques, volem que el mar mediterrani deixi de ser un gran cementiri, volem que Europa torni a ser el riu que porta la llibertat arreu del món. Ens tenim que mobilitzar com quan varem demanar el final de la guerra als Balcans i com quant varem dir NO a la Guerra. No podem esperar que autoritzin, l’arribada de persones hem d’actuar. El dret a decidir, es desobeir quant veus que es comenten injustícies. Prou d’acció política inoperant. Tenim que actuar.

Hem de trencar a l’Europa de la por per tornar a construir l’Europa de les llibertats.