LEONES POR CORDEROS

Sorpresa; aquesta ha estat la sensació que hem tingut jo i la Lucia quant s’ha acabat la pel·lícula dirigida per Robert Redford. Sorpresa, perquè et passa el tems ràpid i això últimament al cinema és molt complicat. Sorpresa també per la critica que es fa del model social, no només per la critica fàcil, que es fa dels Estats Units, i que a tots ens agrada. Sinó perquè es fa una critica al model de societat en la qual vivim tots, no només la societat americana. Una de les grandeses d'Estats Units, es que segurament una pel·lícula així només es pot fer allà. Us aconsello que aneu al cinema i passeu una bona estona reflexionant.

UNES ORDENANCES SENSE AFANY RECAPTATORI

En el ple d’aquest mes d’octubre es van aprovar les ordenances fiscals per a l’any 2008. Les ordenances fiscals són aquelles normes que marquen el que tots els ciutadans hem de pagar pels serveis que estableix l’Ajuntament pel manteniment de la ciutat, ja sigui la neteja dels carrers, la seguretat ciutadana, els serveis socials, les activitats culturals... De fet, els impostos que un ajuntament cobra són quelcom més que un rebut per cobrir els serveis. Reflecteixen la manera d’entendre el manteniment i la cura de la ciutat. Parlen de la concepció que l’Ajuntament té de les necessitats quotidianes dels ciutadans i ens expliquen els criteris que s’apliquen per tractar la diversitat de persones i de situacions que es donen a qualsevol societat. Conscients que les Ordenances Fiscals són tot això, ERC va fer a l’equip de govern una proposta que respon a una manera diferent d’entendre la pressió fiscal i la seva relació amb la ciutadania.
Des d'Esquerra creiem que l’Administració ha d’estar més a prop de les veritables necessitats i demandes dels ciutadans de Granollers, i ha d’apropar-los el coneixement d’aquestes ordenances i el seu funcionament. Per això hem demanat que l’Ajuntament faci la màxima difusió del que són i de la possibilitat de gaudir de beneficis (rebaixes d’aquests impostos i taxes); per això vàrem demanar la tramesa d’un díptic informatiu a totes les llars; la informació destacada dels diferents beneficis fiscals en cada edició del butlletí municipal, publicitat als mitjans de comunicació i a la web de l’Ajuntament. Són mesures lògiques, però l’equip de govern ha refusat posar-les en pràctica. Són mesures del tot necessàries si tenim en compte les poques bonificacions fiscals que fins ara ha donat el nostre Ajuntament als ciutadans. Us posaré dos exemples. L’any 2006, per instal·lació de sistemes d’energia solar a habitatges ja construïts, l’Ajuntament va concedir zero euros. Pel que fa a les bonificacions de l’impost de béns immobles (IBI) a les famílies nombroses, la quantitat atorgada va ser de 176,62€; només deu famílies varen obtenir aquesta bonificació. Aquestes dades ens deixen veure el gran desconeixement que tenen els granollerins de les bonificacions i la poca voluntat de l’Administració de donar-les a conèixer.
Esquerra també ha plantejat al govern la implantació de noves bonificacions. Pel que fa a l’IBI dels habitatges de protecció oficial, una ajuda directa per a l’emancipació dels joves de la nostra ciutat. Quant a l’ IAE, no ens sembla que hagi de ser només útil per a recaptar diners; per això plantegem que les empreses que realitzin contractació fixa de treballadors obtinguin bonificacions en el seu IAE. Pel que fa a l’impost dels vehicles de tracció mecànica, proposem una rebaixa per aquells vehicles que emeten menys CO2 a l’atmosfera; perquè creiem fermament que la nostra ciutat ha de fer un pas endavant en la lluita contra la contaminació avançant-nos així a les futures normatives europees de lluita contra el canvi climàtic. Pel que fa referència a la taxa d’estacionament en zona blava, trobem desmesurat l’augment del 7,1%, deu cèntims per hora. Creiem que l’equip de govern no ha tingut en compte les problemàtiques que pot comportar aquest augment per al comerç de la nostra ciutat, un increment de l’IPC hagués estat més lògic.
Referent a la taxa d’escombraries trobem desmesurat l’augment del 4,5%, que es fa per eixugar l’augment dels costos d’eliminació d’aquestes deixalles als abocadors. Aquest augment no seria tan elevat si és canvies el model de recollida d’escombraries a la nostra ciutat. D’altra banda, trobem que la nova bonificació per la utilització de la deixalleria és una bonificació fantasma, ja que la seva concessió va lligada a tot un seguit de requisits molt difícils d’aconseguir per part dels ciutadans, i la rebaixa és mínima. Per això proposem que es bonifiqui, 10%, 20% o 30%, segons la utilització que es faci de la deixalleria. Des d’Esquerra trobem que les ordenances fiscals aprovades s’han dissenyat sobretot tenint en compte la recaptació. En línies generals, només incrementen els impostos que afecten la majoria de ciutadans, i les bonificacions són molt difícils d’obtenir. Per Esquerra les ordenances no tenen en compte l’actual situació econòmica per la qual passen moltes de les famílies de la nostra ciutat.
D’altra banda, ens sorprèn la nova línia d’actuació de la Regidoria d’Hisenda. Ens costa d’entendre que basés la seva primera intervenció en la crítica de les propostes de l’oposició, i deixés en un segon pla l’explicació de les propostes del govern. La majoria dels governs del món primer expliquen la seva posició i després opinen sobre la proposta presentada per l’oposició. Esperem que aquesta línia d’actuació no sigui la que marcarà l’acció de govern.
Per tot el que us hem explicat ens hem oposat a la seva aprovació. Podeu trobar la nostra proposta d’ordenances a la web: www.esquerra.cat/granollers.

Boadella

Gràcies al Sr. Boadella a partir d’ara podré fer algun cap de setmana més de turismes, i suposo que us preguntareu, per què? Perquè els Joglars no tornaran mai més a actuar al Principat. Això comporta que quan els vulgui veure hauré de visitar l’Estat espanyol, aquest magnífic país en el qual el Sr. Boadella diu que es pot viure en plena llibertat i expressar-se lliurement, que a Catalunya sembla que no es pot fer. Crec que molta gent quan va sentir les seves declaracions devia pensar que tornava a interpretar una obra de teatre -cosa que fa molts anys que no fa-, però lamentablement, no. El Sr. Albert Boadella té una visió d’aquest país que està allunyada de la realitat. Si us plau deixi d'interpretar el paper d’un mal personatge i toqui de peus a terra. L’únic nacionalisme excloent és l'espanyol, aquest país és plural i l’èxit que vostè ha tingut, encara que sigui en molt poca proporció, segurament es deu a aquesta pluralitat. Ja ens agradaria a molta gent que el nacionalisme català, al qual acusa d'excloent, tingués la força del nacionalisme espanyol. Per cert, molta gent que durant molts anys va riure-li les gràcies, segur que ara no ho faria. Però, la història té aquestes coses. M’agradaria deixar una cosa molt clara, els Joglars m’agraden molt.

30 anys de compromís

Ahir vaig anar a l’acte d’homenatge als companys que fa més de trenta anys que són afiliats a la UGT de Catalunya, al Vallès Occidental. I la veritat, són d’aquelles coses que et fan pensar. Et fan pensar si podràs estar a l’alçada del que representa ser membre de la UGT de Catalunya, amb tota la càrrega que això comporta, però no només la càrrega històrica, sinó també la història de totes les persones que en formen part i que en formaran part. Crec que serà molt difícil, però almenys ho intentarem. Per cert, ahir faltava una persona molt important, l’Ángel Jiménez, un referent per al sindicalisme català, que va creure que la gent jove del sindicat podíem fer moltes coses, un sindicalista d’aquells que donava gust d’escoltar, jo no l’oblidaré mai.

Els Veïns i la gent jove

Dissabte a la tarda nit vaig anar al concert de l’Avalot, la meva entitat juvenil preferida, i sincerament crec que la millor :). Per cert, un concert molt potent tot i les limitacions econòmiques que tota organització juvenil té. Va ser lamentable el tema de l’actitud dels veïns i de les administracions, que no sabem aguantar la pressió. El concert va haver de començar a les nou de la tarda i acabar a les dotze, a les deu trenta teníem un veí queixant-se pel soroll. Suposo que deu ser per això que havia d’acabar a les dotze: per la maleïda pressió dels veïns, però en cap cas es té en compte que la gent jove també són veïns i ciutadans. Una pressió semblant d’alguns ciutadans és la que comença a existir a Granollers, pel soroll que fa la festa major, espero que l’Administració competent sàpiga valorar què representa la festa major de Granollers i el potencial que té. O l’esbarjo a la nit es fa als nuclis urbans o la gent jove ha d’agafar el cotxe i marxar cap a aquests magnífics centres d’esbarjo als afores de les ciutats, amb totes les problemàtiques i conseqüències lamentables que això comporta. Suposo que no volem les ciutats buides.

Els creadors d’opinió

Les valoracions dels opinants són molt importants si es fan des de la proximitat i la vivència pròpia. Sóc un gran admirador de Richard Kapuscinski, un brillant periodista, d’aquells que per fer una crònica trepitjaven el terreny. Sembla que això no passa últimament gaire a Granollers.

L'oposició i la majoria absoluta

Perdoneu, fa molt dies que tinc el bloc abandonat... espero poder mantenir el ritme a partir d’ara.


El dimarts de la setmana passada vàrem tenir ple a l’Ajuntament. La veritat és que la Isabel està en plena forma. Però, anem per feina, crec que comencem a trobar la línia de la nostra oposició, segurament existeixen molts projectes de ciutat en què estarem d’acord amb el PSC; molts anys de governar de forma conjunta i un model de ciutat en alguns aspectes compartits, però també es nota que el PSC comença a aplicar la seva majoria absoluta. Creació de nous llocs de treball, moviments que molta gent a dins de l’Ajuntament no comprèn, o per exemple subvencions donades fora de termini i per sobre del que es dóna a d’altres entitats. Cada partit polític té les seves prioritats polítiques, això és indiscutible, i és el que ha volgut demostrar el nostre alcalde. ERC va posar en dubte aquestes subvencions. La resposta del govern va ser que el tràmit havia començat amb ERC al govern i que molta gent de Granollers formava part d’aquesta entitat. Pel que fa al tràmit, això és veritat; però ERC es va negar a donar aquesta subvenció, si més no d’una quantitat tan gran; la segona qüestió és més discutible, us imagineu l’Ajuntament de Granollers donant una subvenció al Barça perquè molta gent de la ciutat n’és sòcia? El problema no és aquest, sinó el model de política cultural que volem aplicar a la nostra ciutat. Us asseguro que seguirem atents.