dijous, 10 de gener del 2008

The Economist i El Temps


Una altra vegada, com ja fa vuit anys si la memòria no amb falla, El Temps ha traduït l’anuari de The Economist. Aquest anuari és una peça clau per entendre moltes de les coses que passaran durant l’any 2008 al món. Com diu el seu director “moltes de les prediccions no es compliran i algunes de les dades tampoc. Però, la seva lectura ens pot ajudar a entendre el món que ens envolta”. No comparteixo gran part de la línia editorial que representa The Economist, però considero que la lectura de l’anuari és imprescindible per entendre millor el món i, moltes vegades, per saber què pensen les persones que estan allunyades ideològicament del que hom pensa, i a més, moltes de les opinions són enriquidores. Sincerament, us en recomano la lectura, una cita imprescindible cada final i començament d’any.

divendres, 30 de novembre del 2007

GRANOLLERS TAMBÉ HA DE DIR PROU!

Ha arribat l'hora que la bona gent de Granollers i de tot el Vallès Oriental, ens mobilitzem una altra vegada, per defensar els nostres drets com usuaris dels serveis públics; però també com a ciutadans d'un país, que des de fa molts anys ha patit un espoli fiscal que ens ha perjudicat a tots i no només pel que fa a les inversions en infraestructures sinó en d'altres aspectes de la nostra vida: l'educació, la sanitat, les polítiques d'ocupació entre d'altres.
El nostre país està patint una constant fallida en les infraestructures que depenen de l'Estat Espanyol. Hem tingut un clar exemple d'aquestes fallides els darrers mesos: apagada elèctrica de l'estiu a Barcelona, col·lapse de les nostres autopistes, caos continu al servei de rodalies i un aeroport que se’l condemna a ser de segona, perquè es vol mantenir la supremacia del de Madrid.
Totes aquestes problemàtiques, però, afecten al futur del nostre país i al benestar de tots els ciutadans que hi vivim. És per això que ha arribat l'hora, que tots els catalans puguem definir i decidir quin model d'infraestructures necessitem, un model que s'ha de decidir des de la proximitat de les nostres institucions i de les necessitats reals dels nostres ciutadans.
Un model que no el pot definir, un govern central encapçalat per un ministra queutilitza el nostre país i les nostres problemàtiques, per fer campanya electoral a favor de la seva reelecció, com a diputada per Màlaga. Una cap de llista que els meus amics votants de l'esquerra andalusa no es mereixen. No es mereixen pel menyspreu absolut que ha mostrat per tots els ciutadans de Catalunya i que no és digne de una persona que es presenta com una andalusa d'esquerres. Un clar exemple d'aquest menyspreu cap als ciutadans de Catalunya ha estat la seva absència en gran part del debat de reprovació per la seva tasca com a Ministre, en el Ple del Congrés i amb la seva actitud envers als nostres ciutadans i les institucions del nostre país.

Catalunya ha arribat a un carreró sense sortida provocat, per el dèficit inversor, un sistema de finançament injust i un espoli fiscal continu. Ha arribar el moment de capgirar aquesta situació. Els ciutadans de Catalunya, votem al partit que votem, necessitem un sistema de finançament just, demanem que es donin a conèixer les balances fiscals, per trencar el mite de la insolidaritat catalana i exigim que es compleixin els compromisos inversors del govern de l'Estat Espanyol
Aquestes inversions han de servir per millorar la xarxa viària del nostre país. Per desenvolupar unes infraestructures aeroportuàries de primera; gestionades des de Catalunya ja que són una peça clau per el desenvolupament de la nostra economia i del nostre país a nivell internacional. Un servei de transport públic i de mercaderies de qualitat i propers a les necessitats de les persones. Tenint en compte les problemàtiques de la nostra comarca com son el desdoblament de la línia del nord, i l’execució del ferrocarril orbital o el necessari increment de freqüència a la línia de França.Es per aconseguir tot això, que es fa necessari el treball conjunt de tots els catalans, perquè Catalunya ha estat forta quant a treballat unida. Es per tot això que des d’ Esquerra us volem animar a tots a participar a la manifestació, del proper dissabte 1 de desembre a les 17 hores, a Barcelona.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Ni un pas enrera

La veritat és que, a vegades, hom té la sensació que l’estat del benestar fa un pas endavant i trenta enrere. No comparteixo de cap manera que es pugui ajornar la jubilació fins als 70 anys, tot i que sigui voluntari. Moltes vegades, quan s’obren melons com aquest, no se sap quin gust tindran. Tot i que la proposta té aspectes positius, crec sincerament que és un pas enrere que ens portarà problemes i que un govern d’esquerres no pot aprovar. La Seguretat Social és la pedra angular de l’estat del benestar, i actualment la seva situació és molt bona, gràcies a l’esforç de tots els ciutadans. L’estat del benestar no pot retrocedir ni un centímetre, sobretot al nostre país que encara no arribem a les mitjanes de molt països de la Unió del quinze, ni pel que fa a l’educació ni a la sanitat ni a la quantitat que cobren molts pensionistes, i encara menys allargar l’edat de jubilació. Aquestes mesures sempre perjudiquen els més dèbils i beneficien els més rics. Pot sonar a tòpic, espero que el temps no em doni la raó.

dissabte, 10 de novembre del 2007

LEONES POR CORDEROS

Sorpresa; aquesta ha estat la sensació que hem tingut jo i la Lucia quant s’ha acabat la pel·lícula dirigida per Robert Redford. Sorpresa, perquè et passa el tems ràpid i això últimament al cinema és molt complicat. Sorpresa també per la critica que es fa del model social, no només per la critica fàcil, que es fa dels Estats Units, i que a tots ens agrada. Sinó perquè es fa una critica al model de societat en la qual vivim tots, no només la societat americana. Una de les grandeses d'Estats Units, es que segurament una pel·lícula així només es pot fer allà. Us aconsello que aneu al cinema i passeu una bona estona reflexionant.

UNES ORDENANCES SENSE AFANY RECAPTATORI

En el ple d’aquest mes d’octubre es van aprovar les ordenances fiscals per a l’any 2008. Les ordenances fiscals són aquelles normes que marquen el que tots els ciutadans hem de pagar pels serveis que estableix l’Ajuntament pel manteniment de la ciutat, ja sigui la neteja dels carrers, la seguretat ciutadana, els serveis socials, les activitats culturals... De fet, els impostos que un ajuntament cobra són quelcom més que un rebut per cobrir els serveis. Reflecteixen la manera d’entendre el manteniment i la cura de la ciutat. Parlen de la concepció que l’Ajuntament té de les necessitats quotidianes dels ciutadans i ens expliquen els criteris que s’apliquen per tractar la diversitat de persones i de situacions que es donen a qualsevol societat. Conscients que les Ordenances Fiscals són tot això, ERC va fer a l’equip de govern una proposta que respon a una manera diferent d’entendre la pressió fiscal i la seva relació amb la ciutadania.
Des d'Esquerra creiem que l’Administració ha d’estar més a prop de les veritables necessitats i demandes dels ciutadans de Granollers, i ha d’apropar-los el coneixement d’aquestes ordenances i el seu funcionament. Per això hem demanat que l’Ajuntament faci la màxima difusió del que són i de la possibilitat de gaudir de beneficis (rebaixes d’aquests impostos i taxes); per això vàrem demanar la tramesa d’un díptic informatiu a totes les llars; la informació destacada dels diferents beneficis fiscals en cada edició del butlletí municipal, publicitat als mitjans de comunicació i a la web de l’Ajuntament. Són mesures lògiques, però l’equip de govern ha refusat posar-les en pràctica. Són mesures del tot necessàries si tenim en compte les poques bonificacions fiscals que fins ara ha donat el nostre Ajuntament als ciutadans. Us posaré dos exemples. L’any 2006, per instal·lació de sistemes d’energia solar a habitatges ja construïts, l’Ajuntament va concedir zero euros. Pel que fa a les bonificacions de l’impost de béns immobles (IBI) a les famílies nombroses, la quantitat atorgada va ser de 176,62€; només deu famílies varen obtenir aquesta bonificació. Aquestes dades ens deixen veure el gran desconeixement que tenen els granollerins de les bonificacions i la poca voluntat de l’Administració de donar-les a conèixer.
Esquerra també ha plantejat al govern la implantació de noves bonificacions. Pel que fa a l’IBI dels habitatges de protecció oficial, una ajuda directa per a l’emancipació dels joves de la nostra ciutat. Quant a l’ IAE, no ens sembla que hagi de ser només útil per a recaptar diners; per això plantegem que les empreses que realitzin contractació fixa de treballadors obtinguin bonificacions en el seu IAE. Pel que fa a l’impost dels vehicles de tracció mecànica, proposem una rebaixa per aquells vehicles que emeten menys CO2 a l’atmosfera; perquè creiem fermament que la nostra ciutat ha de fer un pas endavant en la lluita contra la contaminació avançant-nos així a les futures normatives europees de lluita contra el canvi climàtic. Pel que fa referència a la taxa d’estacionament en zona blava, trobem desmesurat l’augment del 7,1%, deu cèntims per hora. Creiem que l’equip de govern no ha tingut en compte les problemàtiques que pot comportar aquest augment per al comerç de la nostra ciutat, un increment de l’IPC hagués estat més lògic.
Referent a la taxa d’escombraries trobem desmesurat l’augment del 4,5%, que es fa per eixugar l’augment dels costos d’eliminació d’aquestes deixalles als abocadors. Aquest augment no seria tan elevat si és canvies el model de recollida d’escombraries a la nostra ciutat. D’altra banda, trobem que la nova bonificació per la utilització de la deixalleria és una bonificació fantasma, ja que la seva concessió va lligada a tot un seguit de requisits molt difícils d’aconseguir per part dels ciutadans, i la rebaixa és mínima. Per això proposem que es bonifiqui, 10%, 20% o 30%, segons la utilització que es faci de la deixalleria. Des d’Esquerra trobem que les ordenances fiscals aprovades s’han dissenyat sobretot tenint en compte la recaptació. En línies generals, només incrementen els impostos que afecten la majoria de ciutadans, i les bonificacions són molt difícils d’obtenir. Per Esquerra les ordenances no tenen en compte l’actual situació econòmica per la qual passen moltes de les famílies de la nostra ciutat.
D’altra banda, ens sorprèn la nova línia d’actuació de la Regidoria d’Hisenda. Ens costa d’entendre que basés la seva primera intervenció en la crítica de les propostes de l’oposició, i deixés en un segon pla l’explicació de les propostes del govern. La majoria dels governs del món primer expliquen la seva posició i després opinen sobre la proposta presentada per l’oposició. Esperem que aquesta línia d’actuació no sigui la que marcarà l’acció de govern.
Per tot el que us hem explicat ens hem oposat a la seva aprovació. Podeu trobar la nostra proposta d’ordenances a la web: www.esquerra.cat/granollers.

dijous, 25 d’octubre del 2007

Boadella

Gràcies al Sr. Boadella a partir d’ara podré fer algun cap de setmana més de turismes, i suposo que us preguntareu, per què? Perquè els Joglars no tornaran mai més a actuar al Principat. Això comporta que quan els vulgui veure hauré de visitar l’Estat espanyol, aquest magnífic país en el qual el Sr. Boadella diu que es pot viure en plena llibertat i expressar-se lliurement, que a Catalunya sembla que no es pot fer. Crec que molta gent quan va sentir les seves declaracions devia pensar que tornava a interpretar una obra de teatre -cosa que fa molts anys que no fa-, però lamentablement, no. El Sr. Albert Boadella té una visió d’aquest país que està allunyada de la realitat. Si us plau deixi d'interpretar el paper d’un mal personatge i toqui de peus a terra. L’únic nacionalisme excloent és l'espanyol, aquest país és plural i l’èxit que vostè ha tingut, encara que sigui en molt poca proporció, segurament es deu a aquesta pluralitat. Ja ens agradaria a molta gent que el nacionalisme català, al qual acusa d'excloent, tingués la força del nacionalisme espanyol. Per cert, molta gent que durant molts anys va riure-li les gràcies, segur que ara no ho faria. Però, la història té aquestes coses. M’agradaria deixar una cosa molt clara, els Joglars m’agraden molt.

dijous, 11 d’octubre del 2007

30 anys de compromís

Ahir vaig anar a l’acte d’homenatge als companys que fa més de trenta anys que són afiliats a la UGT de Catalunya, al Vallès Occidental. I la veritat, són d’aquelles coses que et fan pensar. Et fan pensar si podràs estar a l’alçada del que representa ser membre de la UGT de Catalunya, amb tota la càrrega que això comporta, però no només la càrrega històrica, sinó també la història de totes les persones que en formen part i que en formaran part. Crec que serà molt difícil, però almenys ho intentarem. Per cert, ahir faltava una persona molt important, l’Ángel Jiménez, un referent per al sindicalisme català, que va creure que la gent jove del sindicat podíem fer moltes coses, un sindicalista d’aquells que donava gust d’escoltar, jo no l’oblidaré mai.