Stalin

Dissabte vàrem anar al teatre, feia bastant temps que la Lucia i jo no i anàvem. I la veritat per a mi tot i que reconegut que amb el Flotats soc molt poc objectiu, l’obra va estar molt be, però no nomes ell, sinó que tot el repertori va estar molt quadrat. He de reconèixer que no soc un gran expert en teatre que bàsicament vaig a les obres de teatre que ens agradant, als dos. M’agradaria fer una petita referència al personatge, al dictador a aquest comunista que molts comunistes no volen reconèixer com dels assassins mes despietats de l’historia. A l’encarnació del mal, un dictador que en algunes comparacions supera al propi Hitler tot i que quant, es parla d’assassins es molt complicat fer comparacions. L’obra ens reprodueix un Stalin, sol, desconfiat i dèbil en el fons embogit, poc temps avanç de la seva mort. Per mi una obra de teatre que serveix no nomes per veure un repertori molt bo sinó per fer memòria i recordar la maldat d’aquest dictador. Esperem que Rússia no torni a caure en els mateixos paranys tal i com ens recorda al final l’obra de teatre.