dimarts, 9 d’octubre del 2012

La reforma laboral: El Govern ha encès la metxa (art. publicat 14/2/2012)



La Reforma Laboral  aprovada  el passat divendres pel Consell de Ministres és un atac directe als drets dels treballadors i treballadores i un menyspreu als acords als que vam arribar fa dies amb les patronals.
La RL no és només que sigui dura (que ho és, i molt) sinó que elimina de cop drets fonamentals com la negociació de les condicions de treball. A partir d’ara, l’empresari no només té el control total de les relacions laborals sinó tot el poder de decisió. I als treballadors i treballadores no ens queda altre opció que acceptar la voluntat de l’empresari o l’acomiadament amb 20 dies per any. És una reforma que desequilibra la balança de forma descarada a favor dels empresaris en detriment dels treballadors, que resten a disposició dels balanços econòmics de l’empresa com a simple instrument d’ajust de comptes. La reforma suprimeix l’autorització de l’administració per aprovar expedients de regulació d’ocupació amb la total indefensió que això generarà. Només es podran recórrer a través de la justícia ordinària i en cassos de vulneració de drets fonamentals. Les empreses es podran despenjar unilateralment dels convenis territorials o de sector. Per cert, a partir d’ara els empresaris cobraran bonificacions de 3.600€ i 4.500€ per contractar joves i aturats de llarga durada respectivament; que pagaran els seus salaris amb el 50% de l’atur generat pel contractat, el que vol dir que els empresaris tindran preferència pels que tinguin prestacions més elevades i cap pels que l’hagin exhaurit; i que a sobre durant el primer any els podran acomiadar gratuïtament i a partir del següent amb 20 dies. Aquesta mesura  produirà un efecte d’acomiadament massiu dels vells contractats per tornar-los a incorporar sota la regressiva legislació vigent o de substitució de nous contractats joves i en condicions de precarietat.
Amb la RL la classe treballadora queda exposada a una situació enormement vulnerable, del que vulguin fer les empreses. Unes, segurament actuaran amb sentit de responsabilitat i continuaran negociant, però s’ha obert les portes de bat a bat a que altres no ho facin
Qualsevol de les mesures que s'analitzin, al final totes porten a la mateixa conclusió: un augment del poder empresarial davant d'uns treballadors desposseïts de protecció que s'enfrontaran a reduccions de drets adquirits, fins i tot salarials, amb l'espasa de Damocles sobre el cap d'un acomiadament fàcil, ràpid i barat.  Allà on hi hagi organització sindical podrem evitar greus injustícies. A la petita empresa, els acomiadaments seran massius.
En definitiva, el conjunt de les mesures van en la mateixa direcció, l'abaratiment de l’acomiadament, i la desregulació absoluta de les relacions laborals una pèrdua dels drets dels treballadors.
Per això CCOO i UGT rebutgem frontalment aquesta RL, perquè no és la reforma de la lluita contra l’atur, tot el contrari. És la reforma de l’abaratiment de l’acomiadament.  I, a més, perquè s’ha fet sense consultar, ni tan sols informar, als representants dels treballadors i treballadores. La norma neix, doncs, acompanyada del menyspreu als procediments democràtics. El Govern no ha respectat el dret d'informació i consulta prèvia amb els sindicats representatius que garanteixen tant el nostre ordenament com l'europeu en matèria de política social. Els grans defensors de la constitució, el Partit Popular, a la primera que poden la incompleixen.
Aquesta és una comarca on la petita i mitjana empresa té una gran presència. Més del 90% dels treballadors i treballadores del territori treballen a una PIME. Des d’avui anunciem a les patronals comarcals que no es confonguin, que CCOO i UGT creiem i volem continuar treballant per buscar solucions per la via del diàleg social. Però si l’empresariat opta pel camí del mig i comença a aplicar la RL unilateralment ens trobarà al carrer i s’incrementarà la conflictivitat social.  Això no interessa a ningú, però ells decidiran la via a optar. Concertació o confrontació.
UGT i CCOO plantarem cara. Ja hem acordat una campanya de mobilització creixent per expressar al carrer la nostra més profunda repulsa a la RL. Com a primera mesura s’ha convocat a manifestacions el proper diumenge dia 19.
Ara cal fer una campanya d’informació als centres de treball de l’abast de la RL, que ningú enganyi als treballadors i a les treballadores, es l’hora que ens organitzem per fer front als abusos que puguem patir i, sobretot, que ens mobilitzem. La primera, el proper diumenge 19 de febrer.

Les reformes imposades no serveixen. Sr. Rajoy (article 1/2/2012)



Tot esperant una reforma laboral que segons tots els auguris ens farà encara més precaris, els sindicats i la patronal hem donat una lliçó de negociació i d’acord al govern del PP, aquest govern que només sap dir “haremos lo que tenemos que hacer perque sabemos lo que tenemos que hacer”. L’acord signat entre patronals i sindicats en l’àmbit de la negociació col·lectiva vol intentar frenar la destrucció de llocs de treball, assumint que des de la negociació col·lectiva no es crea ocupació, però si que podem treballar per a crear nous instruments de flexibilitat dins de les empreses per evitar més destrucció d’ocupació. Malauradament, la generació de llocs de feina no vindrà ni de les reformes laborals ni de la negociació col·lectiva, sinó de l’impuls d’una veritable política de promoció econòmica i de polítiques industrials que reactivin l’economia, amb un creixement del consum i una major liquiditat a les empreses. Això és el  primer que han d’assumir des dels governs de l’Estat i la Generalitat. L’acord trenca amb aquells que situaven la productivitat com a únic element de creixement salarial del total del salari i s’estableix que la productivitat és una part del sou variable  que es mesurarà tenint en compte les vendes, la producció i els beneficis empresarials.
La patronal assumeix que si vol flexibilitat, no serà imposada sinó negociada, i que les regles generals es definiran en els convenis col·lectius sectorials i s’articularan a l’empresa. Aquest acord situa el sindicalisme en el centre de les relacions laborals a l’empresa i reforça el nostre paper en la negociació col·lectiva sectorial, en un moment en que l’objectiu de molts era deixar els sindicats fora de les relacions laborals i de la negociació col·lectiva. No voldria, però, deixar de parlar de les lamentables declaracions del president del govern respecte una possible vaga general; crec que la frivolitat del Sr.Rajoy és impresentable. M’ha recordat allò de fa molts anys, dels “hilitos de plastilina” quan tota Galicia era plena de chapapote. Com es pot parlar així d’una reforma laboral sense haver presentat la proposta de reforma laboral als agents socials? La reforma laboral no serà el remei a l'atur, ni tan sols servirà per a frenar els mercats en el seu afany de desregular; la reforma pot provocar més desocupació i sumir-nos més en la recessió. Cal que el Govern sigui prudent, i equilibrat en les mesures per a no perjudicar els més dèbils. Ha arribat l’hora de legislar, però en funció del que necessita realment el nostre país, que és incentivar l'activitat econòmica i l'ocupació, no en funció de les imposicions dels mercats i els interessos financers. Sr.Rajoy, escolti realment la gent del carrer i no vagi fent-se el milhomes. I no ho dubti, els treballadors quan ens haguem que mobilitzar  ho farem, no cal que ens ho digui vostè.

La demagògia sobre els treballadors públics i el finançament (Article publicat 15/6/2011



Els nous alcaldes escollits el passat cap de setmana hauran de seguir afrontant els reptes que ens marca l’actual situació de crisi econòmica i social. Sembla, però, que la recepta de moda és culpabilitzar els treballadors públics dels problemes de finançament dels ajuntaments. I, malauradament, quan parlem de personal, el més fàcil és acomiadar, en tenim un clar exemple en els més de cinc milions d’aturats. Les administracions, i especialment els ajuntaments, són les dipositàries de la garantia d’igualtat de tracte de tots els ciutadans i els treballadors públics, els garants que aquesta igualtat sigui real. És per això que no es pot parlar de retallades en l’àmbit dels treballadors municipals d’una forma frívola i sense analitzar-ne les conseqüències que pot comportar. Primer de tot, hauríem de recordar que totes les administracions han reduït el sou dels seus treballadors un 5%. Una de les opcions de què es parla més ara és la de presentar un ERO;  les administracions tenen disminució de beneficis o pèrdues? Gran part del finançament de les administracions locals prové dels impostos, subvencions o transferències d’altres administracions, per tant, els ajuntaments que tinguin pèrdues només han de quadrar els seus ingressos via augment de taxes o demanar a les administracions deutores que paguin i, si no, denunciar l’impagament. Abans, però, d’aplicar un ERO, la majoria d’ajuntaments haurien de complir l’EBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat Públic), que no s’està complint pel que fa a l’oferta pública d’ocupació en gairebé cap administració, entre moltes d’altres irregularitats, per exemple en el personal laboral. Abans de fer neteja, primer cal endreçar, i potser  tindríem moltes sorpreses. Es parla també de l’externalització dels serveis públics -la majoria dels quals eren rendibles per les empreses privades. Ens podem imaginar l’externalització de la seguretat? Hi ha serveis que és impossible d’externalitzar, només els poden executar funcionaris públics. L’externalització sovint representa l’empitjorament dels serveis i la rebaixa de les condicions laborals. Afrontem el repte de millorar l’Administració, però no vulguem obrir debats falsos,  abans d’acomiadar un treballador -i, per tant, reduir serveis-, retallem d’altres aspectes més superflus que, si s’expliquen d’una forma tranquil·la, la ciutadania els entendrà.
No creem debats que no són reals, les administracions públiques han de gestionar amb rigor i serietat, però totes les regles de les empreses no serveixen en aquest cas. I, sobretot, no criminalitzem els treballadors que vetllen per la nostra salut, formació o  seguretat, entre d’altres. Obrim un debat, però expliquem tota la veritat, i no només la part que interessa a uns quants.

UN VALLÈS ORIENTAL AMB FUTUR I QUALITAT DE VIDA (article public 4/5/2011)



El propers dies el nostre país afronta unes eleccions molt importants escollirem als nostres alcaldes i regidors i la resta de les administracions locals Consells Comarcal i Diputacions. Es per la importància d’aquestes eleccions i per els reptes de futur que tindrem que afrontar  al Vallès Oriental els propers anys des de la UGT volem donar a conèixer les nostres idees per aquest futur que tots tindrem que afrontar de una forma audaç i en el trencar en la gestió per la gestió. Ha arribat l’hora de planificar la comarca dels propers 15 anys.
La nostra organització ha defensat durant aquest últims anys la necessitat de redefinir i posar al dia les polítiques de concertació a nivell territorial comarcal amb una clara voluntat de consens, de reforçar la concertació implicant també el sector privat i definint unes línies estratègiques d’actuació comunes. En aquest sentit, hem de tornar a l’origen dels primers pactes territorials que es varen posar en funcionament a Catalunya, quan diferents agents del territori, amb una clara voluntat política de concertació, s’agrupaven amb la finalitat d’optimitzar recursos i evitar duplicitats d’actuacions en el mateix territori
Creiem necessari elaborar un Pla estratègic comarcal abans de prendre decisions que afectin el conjunt del territori. Tot i els moments de crisi que vivim no ens podem equivocar i no hem que tenir presa ni precipitar-nos en implementar actuacions immediates. Existeixen molts aspectes econòmics i socials que han de tenir-se en compte paral·lelament per tal de fer una intervenció integradora. Així doncs, polítiques relacionades amb les infraestructures, el comerç, el turisme, la dependència, etc. s’han d’anar incorporant i desenvolupar-se de manera coordinada a les polítiques més directament relacionades amb la creació d’ocupació de qualitat.  En l’ambit de les polítiques ocupacionals i de les actuacions per l’ocupació, considerem que és imprescindible que definitivament deixem de parlar de programes per parlar de serveis, amb un finançament continuat. Creiem necessari donar un impuls i planificar les infraestructures que necessita la nostra comarca el model que com a sindicat defensem pel que fa a les infraestructures, és aquell que respon als interessos col·lectius de major cohesió i benestar social, es necessari que els nous governs que sorgeixin de les eleccions municipals pactin els principals projectes estratègics que cal desenvolupar d’una forma consensuada perquè definitivament puguin tirar endavant o  cerquin les alternatives mes adequades. Una bona base per aquest gran pacte podria ser el Pacte nacional per les infraestructures, afegint i prioritzant les que no apareixen però que son bàsiques per al nostre desenvolupament.
En l’ambit de les politiques socials hem d’aprofitar les sinergies i les estructures existents per a donar un millor i serveis als ciutadans de la nostra comarca. Tenim que reforçar l’assessorament a la població en matèria del dret a l’habitatge, fent una especial incidència en els casos de desnonament per impagaments hipotecaris, i reforçant el parc públic d’habitatge. Es necessari mantenir i reforçar el paper de les oficines d’acollides. Hem de realitzar una veritable aposta de cara a rescatar el col·lectiu de joves de la nostra comarca que han sigut escombrats del mercat laboral. Es necesari un veritable impuls i la promoció de la FP d’una forma coordinada al Vallès Oriental a curt termini ha d’esdevenir un recurs estratègic per a sortir d’una forma segura de la crisi econòmica.Tenim que potenciar els centres capdavanters de FP amb una especialització sectorial o plurisectorial. Per coordinar les politiques en aquest ambit es tindria que impulsar un Consell de la FP a nivell comarcal que serveixi per a posar en comú el conjunt de recursos del Sistema formatiu. Es l’hora de ser agosarats i prendrà decisions.

Per un model econòmic i social igualitari.





Les dones i els homes del Vallès Oriental commemorem un any més el 8 de març, el Dia Internacional de totes les dones.

Un dia ple de reivindicacions, d’homenatges i d’esperança. En la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones, recordem la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, a on van morir 142 obreres que l'any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals. Des de l’inici de la revolució industrial, Catalunya no va quedar al marge de les reivindicacions de les dones per millorar les precàries condicions laborals. Un exemple és la vaga que 3500 treballadores del sector tèxtil d Igualada van fer el 1881.

Des de llavors, les fites aconseguides són moltes però, no ens podem permetre ni un pas enrere. En els últims anys la nostra societat ha avançat cap a la igualtat de forma important i significativa quant els drets de les dones però, encara hi ha molts objectius a aconseguir; les morts per violència masclista són un clar exemple de que la igualtat i el respecte cap a les dones no s ha assolit.

Avui hem de reivindicar més fort que mai la importància de la igualtat d’oportunitats com a condició indispensable per al creixement sostenible, l’ocupació, la competitivitat, l’excel·lència científica i la cohesió social. La igualtat entre dones i homes és una qüestió de drets fonamentals i de justícia social però també una condició prèvia per a la superació de la crisi econòmica i financera que estem patint.

La UGT Vallès Oriental rebutgem la reforma laboral ja que, lluny de crear ocupació, contribueix a l’augment de la precarietat laboral i la disminució de la protecció social de les dones, a banda de no corregir la desigualtat de que les dones guanyin un 26% menys que els homes avui dia a Catalunya.

Des de la UGT Vallès Oriental continuem apostant per un nou contracte social que asseguri el repartiment entre dones i homes de tots els treballs, els remunerats i els de cura de les persones, així com el repartiment de poder de tots els àmbits.

Les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes requereixen d’una veritable conscienciació de tots els agents socials i la seva rendibilitat es tradueix en majors taxes d’ocupació, més contribució al PIB, majors ingressos fiscals, índex de natalitat sostenibles i més cohesió social.

La UGT defensem que l’actual context econòmic no pot aturar les reivindicacions per a la  igualtat. És necessari, doncs, exigir fermament el compliment de la Llei d’Igualtat, desenvolupant mesures i plans d’igualtat, per tal que en aquest moments de canvi puguem avançar cap un nou model productiu inclusiu. Perquè la crisi també vol dir oportunitat, s’ha d’aprofitar aquest  canvi per a incorporar una perspectiva de gènere que permeti arribar a la igualtat efectiva en tots els àmbits.

8 Març  2011

divendres, 23 de setembre del 2011

Onze de Setembre. Aturem les retallades social i nacionals

És la resposta que hem de donar aquest últim any de retallades i de menyspreus continuats envers la ciutadania d’aquest país. Uns menyspreus que han estat llançats des de tots els estaments contra la classe treballadora, contra els que realment estem pagant la crisi econòmica. Ens han retallat els nostres drets laborals. Retallada rere retallada, el govern de l’Estat ha entès que la forma de sortir de la crisi era fer-nos més precaris a tots, excepte a aquells que ens han portat a aquesta crisi, els grans especuladors i les grans fortunes, que cada vegada són més riques per a continuar especulant. Ens han retallat el petit estar del benestar que tenim, sanitat, serveis socials i escola, i és clar que les conseqüències de retallar en metges, ajudes socials i professors, les pagarem d’aquí a uns anys, perquè el nostre país s’encamina cap a un futur amb més desigualtats socials. Però, també ens volen retallar els nostres anhels de seguir avançant com a poble lliure. Fa un any ens van retallar l’Estatut referendat pel poble de Catalunya, han aprovat un canvi constitucional sense el consens de la ciutadania, sense un veritable debat polític ni social de cap classe, i sense que el canvi sigui ratificat pels ciutadans. Una reforma que retalla la capacitat de decisió dels futurs governs del nostre país en l’àmbit econòmic i que es farà servir per incentivar encara més les retallades socials en moments de crisi com els que ara vivim. Perquè aquest canvi constitucional no ha servit per marcar un mínim de despesa social, perquè no ha servit per posar un límit al dèficit fiscal que existeix a l’Estat espanyol i que perjudica greument els ciutadans catalans, el canvi a la Constitució és un altre cop de gràcia al nostre autogovern. Però, l’ultima agressió per part del sistema judicial és la interlocutòria del TSJC sobre la immersió lingüística. Ens retallen drets, no tenen en compte que vam votar i aprovar el nou Estatut, i ara volen trencar la nostra cohesió social, intentant eliminar la immersió lingüística, una de les peces clau per impulsar la construcció del nostre país com és actualment, amb gent de diferents procedències que forma part d’un sol poble, el poble català. Aquest Onze de Setembre ens ha de servir per reivindicar i defensar la nostra cohesió com a poble davant d’aquells que la volen trencar. Per plantar cara i no acatar les decisions d’uns jutges que volen estar per sobre de la sobirania popular. És l’hora de recordar que el nostre país no avançarà socialment si no ho fa nacionalment.

divendres, 17 de juny del 2011

La demagògia sobre els treballadors públics i el finançament



Els nous alcaldes escollits el passat cap de setmana hauran de seguir afrontant els reptes que ens marca l’actual situació de crisi econòmica i social. Sembla, però, que la recepta de moda és culpabilitzar els treballadors públics dels problemes de finançament dels ajuntaments. I, malauradament, quan parlem de personal, el més fàcil és acomiadar, en tenim un clar exemple en els més de cinc milions d’aturats. Les administracions, i especialment els ajuntaments, són les dipositàries de la garantia d’igualtat de tracte de tots els ciutadans i els treballadors públics, els garants que aquesta igualtat sigui real. És per això que no es pot parlar de retallades en l’àmbit dels treballadors municipals d’una forma frívola i sense analitzar-ne les conseqüències que pot comportar. Primer de tot, hauríem de recordar que totes les administracions han reduït el sou dels seus treballadors un 5%. Una de les opcions de què es parla més ara és la de presentar un ERO; les administracions tenen disminució de beneficis o pèrdues? Gran part del finançament de les administracions locals prové dels impostos, subvencions o transferències d’altres administracions, per tant, els ajuntaments que tinguin pèrdues només han de quadrar els seus ingressos via augment de taxes o demanar a les administracions deutores que paguin i, si no, denunciar l’impagament. Abans, però, d’aplicar un ERO, la majoria d’ajuntaments haurien de complir l’EBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat Públic), que no s’està complint pel que fa a l’oferta pública d’ocupació en gairebé cap administració, entre moltes d’altres irregularitats, per exemple en el personal laboral. Abans de fer neteja, primer cal endreçar, i potser tindríem moltes sorpreses. Es parla també de l’externalització dels serveis públics -la majoria dels quals eren rendibles per les empreses privades. Ens podem imaginar l’externalització de la seguretat? Hi ha serveis que és impossible d’externalitzar, només els poden executar funcionaris públics. L’externalització sovint representa l’empitjorament dels serveis i la rebaixa de les condicions laborals. Afrontem el repte de millorar l’Administració, però no vulguem obrir debats falsos, abans d’acomiadar un treballador -i, per tant, reduir serveis-, retallem d’altres aspectes més superflus que, si s’expliquen d’una forma tranquil·la, la ciutadania els entendrà.
No creem debats que no són reals, les administracions públiques han de gestionar amb rigor i serietat, però totes les regles de les empreses no serveixen en aquest cas. I, sobretot, no criminalitzem els treballadors que vetllen per la nostra salut, formació o seguretat, entre d’altres. Obrim un debat, però expliquem tota la veritat, i no només la part que interessa a uns quants.