EUROPA EL RIU DE LA VIDA

Aquest article esta escrit des de la tristor de veure com milers de persones passant gana, fred i por a les portes de les nostres cases i com la gran part de la ciutadania ens quedem immòbils.

Un immobilisme que no es pot entendre analitzant la historia modernes del 

nostre país i el nostre continent que han estat un punt de trobada i de llibertats. Europa la formen tot un seguit de cultures que s’entrelliguen i ens aporten una riquesa cultural inigualable. Som aquell espai del planeta que concentren les democràcies mes antigues i on les llibertats individuals i col·lectives i el benestar social han arribat a nivells que no es poden igualar a cap altre lloc.

Tot això del qual moltes vegades donem classes a la resta del mon, comença ha estar en perill. Ja fa anys que els governants europeus sembla que han perdut la memòria. Ja fa anys que els dirigents europeus creuen que els ciutadans som una colla d’irresponsables que només volem viure per sobre de les nostres possibilitats. Ja fa anys que semblen haver oblidat que el nivell cultural, econòmic, democràtic i de benestar social han estat construïts amb l’esforç de milions de treballadors al llarg de dècades. Que el benestar que hem aconseguit es nostre i no nomes de elles.

Governants que diuen defensar la democràcia retallant drets en tots els àmbits; que pensen que la democràcia es construeix a còpia d’instal·lar tanques de filferro, o pactant amb governs com ara el turc, que tanca diaris i persegueix a ciutadans, per voler constituir-se com a nació o per parlar un idioma diferent. Governants que no pateixen quan milers de persones s’ofeguen, quan passen gana o quan supliquen creuar una frontera pel simple fet de no voler morir al seu país i buscar una vida millor per els seus fills. Governants que han perdut el mes mínim sentit del que representa ser un ésser humà, que no recorden que tots som fills de la immigració. I que Europa es així per la barreja de cultures i creences.

Crec que hem de tornar a recordar als nostres governants que la por no ens farà més lliures, hem de  deixar de fer declaracions i passar a l’acció. Hem de mobilitzar-nos i dir que el que ens fa més por és la pèrdua de llibertats que venen representat les polítiques que ens han imposat als últims anys. Hem de dir que no tenim cap mena de por d’acollir a les nostres ciutats a persones que no volen morir. Dir que volem compartir la nostra societat amb ells, que volem enriquir les nostres societats amb les seves aportacions i que volem que visquin en una societat igualitària a on no es discrimini a ningú per raó de sexe, religió o ètnia. 

Volem trencar tanques, volem que el mar mediterrani deixi de ser un gran cementiri, volem que Europa torni a ser el riu que porta la llibertat arreu del món. Ens tenim que mobilitzar com quan varem demanar el final de la guerra als Balcans i com quant varem dir NO a la Guerra. No podem esperar que autoritzin, l’arribada de persones hem d’actuar. El dret a decidir, es desobeir quant veus que es comenten injustícies. Prou d’acció política inoperant. Tenim que actuar.

Hem de trencar a l’Europa de la por per tornar a construir l’Europa de les llibertats. 

No tenen vergonya. Diuen que estem sortint de la crisi

Entre la classe política de dretes i el mon empresarial ha començat a sonar un nou tema musical, es tracta de començar a dir que el pitjor de la crisi ja ha passat i que l’economia es comença a recuperar; però passejant pels carrers de les nostres ciutats quedar clar que parlen de la seva pròpia economia i no de l’economia real de les persones. Sembla que no coneixen  la situació en la qual es troba la majoria dels ciutadans pels quals ells governen o dirigeixen.

Pel que fa a l’atur el 56,85 % dels aturats a Catalunya porten més d’un any sense feina i  96.100 llars del nostre país no tenen cap persona que tingui ingressos. Des de l’aprovació de la reforma laboral del Partit Popular els ERO han augmentat un 62% a Catalunya. Els salaris han baixat un 28,5% aproximadament.  Davant d’aquest escenari ens trobem que enlloc de posar mesures per a aturar la sangria que representa la reforma laboral els nostres governants han previst un atur del 25,9% en el projecte de pressuposts per l’any 2014.

Tot i que el Sr. Rajoy diu que l’economia ja esta en fase de recuperació , el govern del PP ha retallat les beques als estudiants de formació professional i universitaris i ha augmentat les taxes universitaris, ha impulsat el copagament dels medicament de dispensació hospitalària (perjudicant directament a les famílies amb rendes baixes i als que pateixen malalties greus), i ha congelat les ajudes en dependència. Aquestes son les mesures que ens han de portar a una recuperació econòmica? Sr. Rajoy.

Ara però els Srs. del PP i els bancs han decidit que com que ja no poden fer negoci amb l’especulació immobiliària; toca fer un cop d’estat al nostre sistema públic de pensions. Penso que cal deixar algunes coses clares i que el nostre sistema de pensions no esta en risc.

Des de l’inici l’any 2007 de la crisi econòmica que patint  no ha estat necessari anar al fons de reserva fins al 2012. El fons de reserva a 18 de setembre de 2013 tenia 59.2 milions d’euros (5,76% del PIB) i ha obtingut uns rendiment nets a través de la inversió en deute espanyol, francès i holandès de 18.556 milions d’euros. El problema real de les pensions del nostre país l’han provocat la crisi econòmica i la baixada de cotitzants, però també la seva reforma laboral. Si tenim sous mes baixos, feines mes precàries i cada dia mes persones sense feina les cotitzacions socials son cada vegada mes baixes. Sembla que vds  no tenen prou i ara volen crear un nou problema quan el problema que tenim els ciutadans son les seves politiques de retallades, polítiques que ens han portat a que la gran majoria de ciutadans siguem cada vegada mes pobres, i que el consum hagi baixat. I l’economia de mercat o el sistema capitalista, tant es el nom que vulguin posar, esta basada en el consum.

 Vds. no volen una societat mes justa i igualitària, el que volen, i pel que treballen, és per aconseguir una societat mes individualista i atemorida. El seu govern esta basat en la por, la imposició i l’engany.  En crear un problema i donar solucions fàcils que ajudin a privatitzar i fer negoci. El seu negoci està clar: és fer negoci amb les persones.

El govern de l’atur i la desprotecció social

Aquest hauria de ser el nom del Govern de l’Estat espanyol, ja que totes les decisions que ha pres en l’àmbit laboral i de l’Estat del Benestar han estat per retallar drets als treballadors i per trencar acords signats entre els anteriors governs i els agents socials. Acords que el PP i el Sr. Mariano Rajoy va criticar per ser dolents per a la societat i els quals va anunciar que milloraria si governava. Doncs des que governa, el president ha fet tot el contrari. Fa un any va aprovar una reforma laboral que ha servit per acomiadar milers de treballadors i per fer més precari el nostre treball, i el passat divendres ha realitzat una reforma del model de pensions i del subsidi de desocupació que només servirà per empobrir encara més la classe treballadora del nostre país.

Hem de destapar les mentides que diuen aquest senyors cada divendres quan acaba el Consell de Ministres. El sistema de la Seguretat Social de l’Estat espanyol és un dels més forts del món i solidari entre generacions, i els problemes que té actualment es deuen a la crisi econòmica i a unes reformes laborals que han servit per acomiadar milers de treballadors, el que suposa, per tant, menys cotitzants.

Però destapem també les mitges veritats del Govern del PP. La reforma aprovada divendres és absolutament injusta perquè la retallada es basa en una idea falsa, segons la qual les persones que es jubilen anticipadament són insolidàries i abusen del sistema. Una vegada més, ens volen fer creure que la culpa la tenim els treballadors i les treballadores. Hem de tenir clar que les jubilacions anticipades estan reservades a treballadors entre 61 i 63 anys que han cotitzat entre 30 i 33 anys, i que les pensions es redueixen i així la Seguretat Social assumeix menys despesa.

La segona mentida: el Govern de l’Estat diu que està molt preocupat pels dos milions i mig de joves que no tenen feina. Llavors, ¿com pot aprovar una mesura que permetrà que els treballadors jubilats puguin cobrar la pensió i continuar treballant? Això provocarà que l’entrada en el mercat laboral dels joves sigui encara més complicada. Però no nomes per als joves serà complicat trobar feina, sinó també per a la gran quantitat de persones aturades més grans de 55 anys. A tot això hi hem de sumar que aquest col·lectiu de treballadors encara tindrà molta més dificultats per accedir al subsidi per desocupació, ja que el Sr. Rajoy i sus muchachos han limitat encara més el seu accés i no es podrà cobrar si la unitat familiar té ingressos superior al 75% del salari mínim interprofessional. Hem de ser conscients que el subsidi es l’últim recurs per a poder mantenir una mínima dignitat com a persona i poder menjar. Què faran amb els milers de persones que no podran rebre aquesta prestació? Aquest mesura absurda provocarà un augment de la pobresa a la nostra societat.

La sensació que ens queda després d’aquesta nova retallada és que el Partit Popular pensa que els aturats no volen treballar, que els centenars de treballadors que es veuen obligats a acceptar una jubilació anticipada ho fan amb molta alegria i que la gent s’aprofita del sistema, quan la veritat és que els únics que s’aprofiten del sistema són ells. Els que ens governen han de tenir clara una cosa: el sistema som els ciutadans i comencem a estar farts de què facin amb nosaltres el que volen.

Un any de mentides i retallades

Fa un any de la victòria del PP. Un any ple de mentides i d’un greu retrocés dels drets que tenim com a ciutadans en tots els àmbits. El PP va arribar al govern amb una majoria electoral aconseguida gracies a una gran mentida: el seu programa electoral. Un programa que no contemplava cap de les polítiques de retallades de drets que està aplicant a la classe treballadora d’aquest país.  

La seva primera gran decisió va ser impulsar una reforma laboral que ha provocat l’acomiadament massiu de treballadors, des de la seva entrada al govern l’atur a l’estat espanyol ha augmentat en 600.000 persones i els expedients de regulació han augmentat un 80% , però no només això, si no que ha provocat l’augment de la precarietat laboral de la poca contractació que es realitza a l’estat espanyol, la majoria és temporal, el treballadors fixes són una espècie en caça i captura per part del PP. Però també ha fet un greu atac a tots els treballadors públics els hi ha congelat el sou i els ha utilitzat de banc suprimint la seva paga de Nadal, una mesura que no només perjudicarà als treballadors públics sinó que també perjudicarà el consum i, per tant, l’economia del país encara caurà mes en aquest forat negre de la crisi econòmica.

Un altre gran incompliment del seu programa electoral és la pujada de impostos que ens ha fet a la classe treballadora d’aquest país. No nomes incompleix el seu programa sinó el seu propi discurs de investidura en el qual va dir que no pujaria els impostos, doncs una altre mentida:  ha pujat l’IRPF, l’IBI , l’IVA i al setembre va pujar una miqueta l’impost de societats. Totes les seves pujades han tornat a perjudicar a la classe treballadora. Però no només ha pujat els impostos sinó que també ha posat en marxa les taxes judicials, unes taxes que serviran perquè  els més desafavorits no denunciïn l’esclafament dels seus drets ja que hauran que pagar unes taxes a les quals no podran fer front. Un petit exemple: per presentar un denuncia laboral un treballador haurà de pagar 200 euros, unes taxes que s’han posat en marxa en el moment en que la crisi és més greu.

Un govern que ha fet la retallada més brutal que es recorda en els pressupostos de investigació i desenvolupament, que ha retallat en sanitat i educació, una decisió que ens perjudicarà no nomes ara sinó en el futur. Un govern que vol legislar per reduir el dret de manifestació de les persones, que vol retallar la llei de l’avortament, que vol que tots paguem els deutes de la banca dels seus companys de partit.

Un any de mentides i de no escoltar el que diu la gent amb els centenars de mobilitzacions i les dues grans vagues generals. Un any que ha provocat l’augment de la pobresa a la nostra societat i que cada vegada més famílies estiguin en risc de exclusió social.  Un govern que ha enganyat a la gent que el va votar i que ha perdut tota la seva legitimitat democràtica. Sr. Rajoy per què té por de preguntar als ciutadans si estem a favor o contra les seves politiques de retallades? Té por de la democràcia?

Participaré a la manifestació del 11 de setembre.

Fa dies que la gent em  pregunta si participaré a la manifestació de l’onze de setembre i la meva resposta és clara: doncs si. Vaig anar a la meva primera manifestació  quan tenia 15 o 16 anys,  mes o menys va ser quant vaig començar a tenir  consciència política. Aquella manifestació no tindrà res a veure amb la d’aquest onze de setembre, per diferents aspectes el mes important dels quals segurament serà el nombre de participants.  El sentiment de pertinença nacional del nostre país ha evolucionat, ara bé, aquesta evolució l’ha fet molt més complexa i crec que es aquesta gran complexitat  el fa molt fort i fràgil a la vegada.
Ara fa vint anys quant jo vaig em vaig comprometre amb l’alliberament nacional del meu país, la gran majoria de persones que hi participaven prioritzaven bàsicament l’espai d’avançament nacional i res més, se’ns veia des de molts àmbits de la societat com uns utòpics i moltes vegades com uns eixelebrats. Érem una rara avis. Quins han estat els factors que han fet avançar el sentit de pertinença  i que  faran consolidar aquest moviment? En primer lloc crec que es la sensació d'incomprensió i d’ofegament que actualment té una gran part de la ciutadania del nostre país. Jo no soc d’aquells que creu que la nostra societat sigui majoritàriament independentista/nacionalista, crec sincerament que la gran majoria de la gent el que volem és un futur millor i senzillament una gran part dels ciutadans del nostre país hem arribat a la conclusió que això no serà possible, dins de l’actual marc constitucional. La societat del nostre país ha evolucionat, i la gran majoria de ciutadans no entenem la incomprensió per part de l’estat espanyol envers per exemple a coses tan bàsiques com l'equiparació de la nostre llengua al castellà,  ja que una gran majoria hem parlat les dues llengües amb els nostres pares i ara les parlem en les nostres parelles i els nostres fills. No podem comprendre perquè no es va acceptar l’estatut votat per la majoria dels ciutadans del nostre país i el nou pacte que això representava entre l’estat espanyol i la nació catalana.
I ens sentim ofegats per part d'un estat que reparteix els nostres propis recursos d'una forma absolutament incomprensible i que ens penalitza com a ciutadans pel simple fet de tenir la nostra residència a Catalunya, un repartiment que només fa que augmentar la pobresa entre les classes populars del nostre país. Una falta de recursos que s’utilitza  per part del govern de la Generalitat per a desballestar el poc estat del benestar del qual gaudíem.
La gran majoria de la societat catalana demana simplement respecte, que se’ns deixi ser el que volem ser, que puguem decidir el nostre futur lliurement, un futur que construïm entre tots. Acabo com he començat. Si participaré a la manifestació de l’onze de setembre, per reclamar la llibertat a decidir, a decidir quin vull que sigui el futur del meu país. I jo vull un país que avanci nacionalment, però també socialment.

El Vallès Oriental no pot perdre una altre oportunitat (Art. Publicat 12/6/2012)

Ara fa un any, la UGT del Vallès Oriental varem fer arribar a tots els partits polítics de la nostra comarca un document on recollíem quines eren les principals premisses per fer avançar la nostra comarca en l’àmbit de la concertació, des de la nostra visió d’organització sindical i social. Des de la UGT creiem fermament que ha arribat el moment de trencar en la gestió per la gestió, i que cal  planificar la comarca que volem per als propers 15 anys. És per això que ja fa anys que defensem la necessitat de definir i posar al dia les polítiques de concertació d’àmbit comarcal, amb una clara voluntat de consens i concertació. Ha arribat el moment que els diferents agents del territori ens agrupem amb la finalitat d’optimitzar recursos i evitar duplicitats d’actuacions en el mateix territori; cal construir un espai de trobada, on es faciliti el debat, tant des del punt de vista polític com tècnic, on es planifiqui el desenvolupament econòmic territorial de forma conjunta i consensuada i totes aquelles actuacions a favor de l’ocupació  de qualitat.

No hem de tenir pressa ni precipitar-nos en implementar actuacions immediates, però la nostra comarca ha perdut massa temps i no només temps, com ens demostrava un estudi que va realitzar l’any 2009 el Consell Comarcal, en el qual es demostrava que estàvem per sota de la resta de comarques del nostre entorn pel què fa a la captació de recursos econòmics en l’àmbit de les politiques de promoció econòmica. Ara bé, creiem fermament que no podem tornar a caure en l’error de confondre la planificació estratègica amb la suma de les actuacions dels diferents actors.  Des de la UGT som conscients que les actuacions ocupacionals o en l’àmbit de la promoció econòmica de manera aïllada, són insuficients per fer una intervenció que tingui garanties d’èxit en la creació de llocs de treball i en el canvi de model productiu que necessita la nostra comarca. Hi ha molts aspectes econòmics i socials que han de tenir-se en compte de forma paral·lela; polítiques relacionades amb les infraestructures, el comerç, el turisme i la planificació de la formació dels nostres joves i dels treballadors s’han de fer una  forma conjunta.

És per això que creiem fermament en la construcció d’un nou espai de concertació d’àmbit territorial que substitueixi els pactes territorials. Espais en els quals ja participem en molts territoris del nostre país; en tenim un clar exemple al Vallès Occidental i a d’altres comarques.

Tot això, però, no es podrà fer sense un finançament adequat i les perspectives no són gaire bones, ja que tot i que sembli sorprenen les retallades també estan arribant a l’àmbit de les politiques d’ocupació. No podem oferir un servei de qualitat als ciutadans si no podem garantir el finançament sostingut amb una permanència il·limitada, independent que es produeixin convocatòries de finançament en un moment o altre.

Ha arribat el moment de donar un impuls definitiu al treball en xarxa en l’àmbit de les politiques del foment de l’ocupació i de la promoció econòmica; de la generositat dels principals municipis de la nostra comarca ja que són els que poden donar aquest impuls, però també dels petits. D’aprofitar les potencialitats que té la nostra comarca com a porta de la regió Metropolitana.

La UGT treballarà per aprofitar aquestes potencialitats, com ha fet sempre, impulsant la formació de milers de treballadors, defensant els drets laborals i participant en la concertació a nivell territorial. Perquè els treballadors de la nostra comarca es mereixen que impulsem una comarca on s’hi pugui viure dignament.